Ja se sap que el territori ón més es juga a l'handbol i a ón el nivell és més elevat són les comarques del Vallés i evidenment per quantitat de població el Barcelonés i rodalies. Això es va refermar ahir en el campionat femení que es va jugar al Vendrell , en categoría infantil i cadet. Les quatre finalistes varen ser La Roca,Granollers, Palautordera i La Garriga. Aquesta classificació ens hauría de reflexionar al conjunt dels altres territoris Catalans de qué necessitem, per ser tant competitius com aquestos equips. També és una paradoxa que el conjunt que més nivell actual té a nivell de sènior (femení), estigui tant lluny d'aquest focus handbolístic...
També vaig anar a veure el partit del Cambrils (3ª CAtalana)contra el Sant Llorenç, un dels gallitos del grup. Panadera dels locals.
Aprofitant Sant Jordi em vaig comprar el llibre del Manel EStiarte i com que ara tinc bastant de temps (cosa que cel·lebro), ahir ja el vaig acabar de llegir. Magnífic escrit de les vivències d'un crack, però sobretot de les vivències internes d'un equip o selecció que ha fet història. Llibre molt recomanable i fàcil de llegir.
En fi si aquest cap de setmana m'animo igual vaig a Mataró a veure les fases a Nacional, ja us explicaré.
Una cosa es ser un figura i otra, un líder. El líder sirve al equipo, mientras que el figura se sirve de él. Todos mis hermanos. Manel Estiarte. Ed. Plataforma.
dilluns, 27 d’abril del 2009
dimarts, 21 d’abril del 2009
Reflexions...
Aquest és el nom d'el Blog del meu nebot, que tracta sobretot de música i que per qui a part de l'handbol també us agrada el tema és força interessant.
Bé, la veritat és que ja feia uns quants dies que no sabieu res de mi, però no us preocupeu no m'ha passat res de extraordinari, ni bó ni dolent.
Evidenment ja no us puc parlar en primera mà del Vendrell ni del partit de copa que ja van jugar, tampoc he llegit res (bé, el resultat no va ser favorable, això sí ho sé),però seguiré donant info sobre tot el que pugui referirse a les competicions que vaig seguint. Per començar el divendres vaig anar a Amposta a veure el primer partit de la fase d'ascens de les del Montsià a la ABF, la màxima divisió femenina de l'handbol estatal i ... empat. Després pels diaris i parlant amb l'Oscar vaig saber que van perdre els dos següents partits i que no es clasifiquen per la següent fase. Vaig veure el partit acompanyat de entrenadors de renom com el Sr. Villanueva i el Sr. Francino a més de l'esmentat Oscar, i vaig comprobar que si no ets partícep directe d'un esport (entrenador , directiu,aficionat) és com si prens un cafè descafeinat,sense sucre i la llet desnatada.
Segons paraules al diari del Marc Fornós (entrenador de l'Amposta),és probable que hi hagi un replantejament en l'equip. El que sí vam coincidir els que erem allí va ser en uns conceptes:
-L'estructura d'un equip que vol assolir un ascens ha de ser la necessaria per la categoría superior.
-És imprescindible en aquests nivells la figura del Segon Entrenador.
-Totes les jugadores de l'equip han de comptar i no només el set inicial, sobretot jugant tres partits en tres dies.
En fi vaig rebre la meva dosi d'handbol recomanada post destitució.
Ara la veritat és que intento obrir altres fronts ,que no podia fer-ho intentant portar un equip com jo penso que s'ha de portar .
A fi de comptes sóc un Entrenador aficionat, o no.
Una habitació mig fosca, un bon puro (obrint la finestra), les condicions que es requereixen per deliberar amb un mateix i donar lloc a una ferma convicció. Daniel Constantini (Ex seleccionador de França, Campió del Món). Paroles de Coach, Ed. Solar.
Bé, la veritat és que ja feia uns quants dies que no sabieu res de mi, però no us preocupeu no m'ha passat res de extraordinari, ni bó ni dolent.
Evidenment ja no us puc parlar en primera mà del Vendrell ni del partit de copa que ja van jugar, tampoc he llegit res (bé, el resultat no va ser favorable, això sí ho sé),però seguiré donant info sobre tot el que pugui referirse a les competicions que vaig seguint. Per començar el divendres vaig anar a Amposta a veure el primer partit de la fase d'ascens de les del Montsià a la ABF, la màxima divisió femenina de l'handbol estatal i ... empat. Després pels diaris i parlant amb l'Oscar vaig saber que van perdre els dos següents partits i que no es clasifiquen per la següent fase. Vaig veure el partit acompanyat de entrenadors de renom com el Sr. Villanueva i el Sr. Francino a més de l'esmentat Oscar, i vaig comprobar que si no ets partícep directe d'un esport (entrenador , directiu,aficionat) és com si prens un cafè descafeinat,sense sucre i la llet desnatada.
Segons paraules al diari del Marc Fornós (entrenador de l'Amposta),és probable que hi hagi un replantejament en l'equip. El que sí vam coincidir els que erem allí va ser en uns conceptes:
-L'estructura d'un equip que vol assolir un ascens ha de ser la necessaria per la categoría superior.
-És imprescindible en aquests nivells la figura del Segon Entrenador.
-Totes les jugadores de l'equip han de comptar i no només el set inicial, sobretot jugant tres partits en tres dies.
En fi vaig rebre la meva dosi d'handbol recomanada post destitució.
Ara la veritat és que intento obrir altres fronts ,que no podia fer-ho intentant portar un equip com jo penso que s'ha de portar .
A fi de comptes sóc un Entrenador aficionat, o no.
Una habitació mig fosca, un bon puro (obrint la finestra), les condicions que es requereixen per deliberar amb un mateix i donar lloc a una ferma convicció. Daniel Constantini (Ex seleccionador de França, Campió del Món). Paroles de Coach, Ed. Solar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)