Amics,
Esperant la fase d'ascens del Vendrell com a espectacle de màxim interés de l'handbol Tarragoní, llegeixo a El 9 (diari esportiu del Punt) una entrevista feta al O'callaghan i això m'ha portat a la memoria el nom d'un jugador que vaig tenir fins a juvenil al Reus que es diu Roger Cantan.
El Roger i e Xavier (O'callaghan) es van enfrontare en alguna ocasióquan eren infantils encara que hi havia un any de diferència (crec) i el Roger el superava en totes les facetes del joc.
Dic això perqué sembla a vegades que desde els Clubs que no son el Barça i el Granollers no es fa un bon treball i crec que moltes vegades les circunstàncies pesen més alhora de crear un bon equip que no en aquestos Clubs on l'esport escollit no pot compaginar-se amb altre cosa que no siguin els estudis.
De totes maneres malaguanyada la base que va sortir de l'Aster (escola d'hospitalet de l'infant)i que van ser varis els jugadors que van anar a provar al Barça i que no van triumfar, com si que ho ha fet el Xavier.
Voldría recordar noms que han passat per la base del Barça i q per varis motius no han pogut fer-se un lloc al equip professional com l'Alfred Lacueva, el Xavi Coll (després jugant al Joventut de Badalona basket), el Xuma i més recient el Julio Alberto del TGN, el CArlos del Cambrils i el Sergio García del Vendrell. Osigui que voldría retrel's-hi homenatge als seus primers entrenadors per iniciar-los en aquest esport tot i que al final han tingut sort diferent.
També recordo el Cristobal, porter molts anys del Reus a Nacional i que li van oferir la possibilitat de fitxar pel Granollers però ho va desestimar per seguir la carrera universitaria i també em ve a la memòria el Monterde, escollit quan jugava amb el Reus, formar part del equip Nacional Junior, evidenment eren altres temps...
No vull acabar avui sense escriure el meu condol per la mort del Samaranch, que tot i el que hagi pogut ser va demostrar que mitjançant l'esport es pot construir un futur millor. DEP.
"A la ville du... BARCELONE." Joan Antoni Samaranch Torelló.17 octubre 1986. Lausana.
divendres, 23 d’abril del 2010
diumenge, 11 d’abril del 2010
Biografies
Amics, porto un temps que no veig partits d'handbol. Una per peresa a anar a pavellons freds i un altre per desconeixement d'horaris. Tampoc veig els de la tele i per més "Inri" el dia que jugava l'Ademar contra el Barça (em sembla que aquest era el partit)també feien el Barça -Arsenal de fútbol i com que després havia d'anar a treballar, vaig preferir veure l'equip d'en Guardiola.
En relació a les competicions properes ja tenim El Vendrell Campió de Lliga Catalana, el segon equip tercer a Tercera i el Tarragona que sembla que es desinfli per moments passant a la quarta posició amb un partit menys. El Cambrils sense guanyar cap partit en aquesta fase d'ascens a Primera (ja deuen estar de vacances)i , malauradament, l'Amposta abocat quasi amb tota seguretat al descens a Tercera.
Pel que fa al meu equip de nens infantils de l'escola Elizabeth, molt bon partit el disputat contra el Tortosa on per primera vegada es va començar a veure algo similar a handbol a 7. Ja se sap que els xavals aprenen ràpid, i és una gran avantatge per l'aprenentatge el fer partits a nivell de Catalunya amb regularitat, ja que la competició provincial és mes aviat escasa.
A part de tot això, m'he dedicat ultimament a anar a la biblioteca i prendre en préstec llibres de biografíes de personatges del món de l'esport. Vaig començar amb un del Pepu Hernández (Bàsket), seguit del d'Oleguer Preses (fútbol)i tornant al bàsket amb un del Pau Gasol. M'hauré de rellegir el del Masip per trobar quelcom d'handbol...
Llibres amb moltes similituts on el que es posa sovint de manifest, és la importància de l'equip per damunt dels individuus.
Estic esperant ón es farà la Fase d'Ascens del Vendrell per iniciar un altre faceta en l'handbol, seguiré explicant...
En mig de l'individualisme ferotge, ens vam convertir en un grup compacte que veia quepodia assolir l'èxit si es repartien les tasques, si creiem en els companys, si tots estiravem del carro. Camí d'Ítaca. Roc Casagran i Oleguer Preses. Ed. Mina.
En relació a les competicions properes ja tenim El Vendrell Campió de Lliga Catalana, el segon equip tercer a Tercera i el Tarragona que sembla que es desinfli per moments passant a la quarta posició amb un partit menys. El Cambrils sense guanyar cap partit en aquesta fase d'ascens a Primera (ja deuen estar de vacances)i , malauradament, l'Amposta abocat quasi amb tota seguretat al descens a Tercera.
Pel que fa al meu equip de nens infantils de l'escola Elizabeth, molt bon partit el disputat contra el Tortosa on per primera vegada es va començar a veure algo similar a handbol a 7. Ja se sap que els xavals aprenen ràpid, i és una gran avantatge per l'aprenentatge el fer partits a nivell de Catalunya amb regularitat, ja que la competició provincial és mes aviat escasa.
A part de tot això, m'he dedicat ultimament a anar a la biblioteca i prendre en préstec llibres de biografíes de personatges del món de l'esport. Vaig començar amb un del Pepu Hernández (Bàsket), seguit del d'Oleguer Preses (fútbol)i tornant al bàsket amb un del Pau Gasol. M'hauré de rellegir el del Masip per trobar quelcom d'handbol...
Llibres amb moltes similituts on el que es posa sovint de manifest, és la importància de l'equip per damunt dels individuus.
Estic esperant ón es farà la Fase d'Ascens del Vendrell per iniciar un altre faceta en l'handbol, seguiré explicant...
En mig de l'individualisme ferotge, ens vam convertir en un grup compacte que veia quepodia assolir l'èxit si es repartien les tasques, si creiem en els companys, si tots estiravem del carro. Camí d'Ítaca. Roc Casagran i Oleguer Preses. Ed. Mina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)