Visca Catalunya...i l'handbol

Catalanes i catalans i demés blogaires d'arreu del món, avui s'ha escollit nou president al meu país, i a part d'esperar que arregli les coses que més urgeixen (digueu-me il·lús)espero que ajudi a l'handbol Català (no només al Barça)a tenir més presència en l'ens públic i que tingui més ressó. Un exemple podría ser que donessin encara que fos a hores no "prime-time"partits dels equips masculins de Estatal o femenins de Divisió de Plata (per demanar que no quedi i a més ja falta poc per la nit de reis).
El meu cap de setmana handbolístic el resumeixo en tres números; 9,8,7,
9, els gols de diferència que hi va haver en la victòria de l'Ascó al camp del St. Quirze.
8, les jornades que portem de lliga les sèniors i les juvenils.
7, els punts que portem tant les juvenils com les sèniors.
D'això se'n pot deduir que per bé o no tant bé totes les jugadores d'ambdós equips assimilen les noves maneres d'entendre i practicar el joc de la mateixa manera o , tant sols es pura coincidencia.
Importants els dos punts de terres Vallesanes, no tant sols pel fet d'aguantar a la zona mitja de la taula classificatòria sino per com es va produir. Accions tècniques de mèrit i moltes ganes de fer-ho bé per part de les jugadores que van participar, i també de la direcció desde la banqueta.
No, no ... no us penseu que vaig de sobrat és que degut als incidents de l'últim partit em van "donar festa" tres (3)jornades esportives i tot i que s'ha presentat recurs vaig veure aquesta victòria com espectador desde la grada mentrestant l'Enric es feia càrrec de l'equip tot i haver disputat amb les juvenils un partit a Montbui 4 hores abans.
Vull agraïr a la Marina i la Marta i als seus pares el recolzament a l'equip sènior.

Cap de setmana de torneig amistós a Almería entre la selecció Espanyola femenina i les seleccions Russes, Brasilenyes i Holandeses, guanyant la federació organitzadora. Dos partits més per Teledeporte d'handbol femení i, fins i tot l'Anna (muller) s'ho ha mirat ni que hagi estat pel damunt. En aquest país s'estan produint grans canvis i alguns potser no se'n donen compte.
Aquest cap de setmana no tenim competició tot i que probablement alguna activitat amb l'equip farem.

Molt honorable President, lideri el país amb il·lusió i exigència. ...Primera portada del nou diari ARA. 28/11/2010.

Sólo sé que no se nada...

Amics i amigues, blogaires i amants de les noves tecnologíes, i sobretot de l'handbol. Mentres estic escrivint aquesta entrada del blog estic assistint a una xerrada virtual amb presentació de power point inclosa de l'Entrenador del Torrevieja d'Asobal en Manolo Laguna, que té com a finalitat l'ensenyança del Contraatac enfocat al jugador, sense entrar a valorar quin sistema pot ser millor o més adequat. L'exposició la podreu veure i descarregar a la pàgina de l'associació d'entrenadors de balonmano. És la primera vegada que es fa una exposició així i a més gratuïta al menys referent a l'handbol, i tot problemes tècnics alhora de xatejar i d'interactuar amb els assistents ha estat interessant i profitòs.
Això potser també els hi podría interessar a l'estament arbitral i es que per alguns col·legiats sembla que la formació sigui un tema del passat.
Aquest comentari el faig perqué dissabte passat vaig perdre els papers degut als senyors que impartien justícia i que tenen un sentit de passotisme tant exagerat, que malauradament van fer que li digués el nom del porc de diverses maneres, cosa que per altre part no em fa sentir còmode de la meva actuació. Ja sabeu que el meu equip NO perd mai per culpa dels àrbitres i menys l'altre dia contra el Gavà, un dels equips punters de la categoría, (20-23), però el que crec que es intolerable és la manca d'explicacions (gestuals si cal) al xiular una infracció a les regles. Una acció de les moltes del partit i que pot resumir la seva actuació, van ser uns dobles d'una jugadora de l'Ascó, que ella va ser conscient de fer-los aturant-se inclús en l'intent de marcar , i l'actitud d'els àrbitres deixant jugar, com si rodejats per una boira radioactiva, no estiguessin presents en el 20 per 40, mentres a la banqueta del rival es queixavan (amb raó) enrabietats. El més preocupant és que ells (al menys la parella del dissabte) no crec que tinguin la més mínima intenció d'analitzar la seva actuació, però el més trist és que degut a la mancança d'àrbitres a Tarragona no serà l'última vegada que ens xiulin.
No tota la culpa és seva, ja que la federació Catalana sabent (que ho saben) la manca d'efectius a Tarragona no faci més promoció.
En definitiva una setmana bastant negra i es que a les baixes que ja teniem se n'hi ha sumat un altre sense data prevista de retorn, però des d'aquí vull donar-li tot el meu suport i el de l'equip, que ja està esperant la seva tornada. I aixó sí que és important.

Un jugador es bueno cuando nunca o casi nunca falla en las acciones que hace.
Manuel Laguna. Clínic Virtual AEBM. 21/11/2010.