Qüestió de mides...

Amics units per l'estima a l'handbol, i alguns/es per l'apreci vers a mi, per les persones que no estan acostumades a apendre, moltes vegades l'últim que ens diuen és amb el que hi posen més énfasi. Això és el que li devia passar a la parella arbitral d'aquesta setmana amb l'apreciació a les normes en quan a la zona de canvis, on amb tota la raó del món ens van "recordar" que desde el mig camp i fins a 8 metres cap a la zona de banquetes no s'hi ha de posar cap obstacle. Bé, vuit metres per un , per l'altre (no devia haver anat a classe) amb quatre metres ja n'hi havia prou.


No és per ficar-me amb els àrbitres de manera gratuïta, donat que tenien raó, és (com sempre)les maneres autoritàries de demostrar uns coneixements i intentar explicar-nos que desde ón sigui els hi manen seguir uns criteris. Ara, si sóm professionals per aplicar aquestes futeses i d'altres, potser ens haurem d'assegurar que els artícles principals del reglament se'ls sabem de pe a pa, i no aplicar-ho en funció d'una protesta d'un entrenador.


A part de tot això, partit molt seriòs nostre, aguantant un ritme molt alt del Sant Esteve, i sent bastant efectives de cara a porteria. Victòria de 9 gols (17-26) i esperar el proper diumenge per afrontar el primer dels dos partits de 5 que venen, jugant a casa contra el Tortosa CH, i aprofitar per a fer la presentació de tots els equips del club. Això serà aquest DIUMENGE 16/10/11 A LES 11.30. Abans jugarà el sènior B contra el Castelldefels B.


Qui vingui al pavelló podrà gaudir al veure unes noies esportistes amb uns xandalls i samarretes de joc molt bonics digne de veure a la pasarel·la cibeles. I és que tal i com els hi dic a les jugadores, elles són les protagonistes del joc i com més guapes estiguin millor, tot i que al començar els partits tant sols pugui interessar-me per tal i com juguen i la seva aportació al partit.


Això és el que jo també vaig fer el dissabte al tallar-me el pél per a poder sortir ben guapo a l'entrevista que em van fer els de la tele de Sant Esteve, però no sé si ho vaig assolir.


Una bona notícia de saber que el temps va passant és quan tens jugadores lesionades i el temps de recuperació (estimat) es va escurçant i cada vegada falta menys per a que puguin tornar a jugar o si més no a entrenar-se.

Las ciencias aplicadas no existen, sólo las aplicaciones de la ciencia.

Bon inici...

Handbolers de tot el món, el primer partit del meu segon any a Ascó s'ha saldat amb una victòria còmoda 24-13. Els primers 30 minuts fan bó els títols d'aquest blog. Hem entrenat bé aquesta pretemporada i hem jugat també bastant bé i el segon "títol" és el meu silenci a la banqueta tant sols tallat per donar ordres de canvis i poc més. Es notava les ganes de competició que tenien les jugadores i el voler comprovar si el treball fet era l'adecuat. Sempre és bó començar amb una victòria i a més si es juga a casa. Crec que vam fer gaudir als nostres seguidors, perqué algún crit o aplaudiment es van sentir. El primer esglaó d'una escala de 22 ja està pujat, ara si pot ser anem pel segon. El fet d'estrenar equipació també d'havía ajudar, ja que les noves samarretes són d'un verd molt lluminós, amb un disseny molt maco.


Suposo que pel fet de jugar la selecció Catalana es van aplaçar alguns partits de Lliga. Victòria de les Catalanes per 29-25.


El Vendrell de 1ªEstatal va guanyar per un gol als últims 4 segons de falta directa amb un Joaquín estelar (segons companys seus), encara que a la primera meitat tant sols havíen fet 6 gols, al final 21-20.


Vaig buscar algún partit dominical per anar a veure, partits que em poguessin interessar i el més proper era a Valldoreix, pel qual vaig aprofitar el matí (estava sol a casa) per passar dades del partit i preparar els entrenaments d'aquesta setmana.


Sorpresa agradable dissabte al migdia quan vaig veure en directe per TV el partit de Champions entre l'Itxako i el Volvogrado, amb victòria per les Navarreses.


Aviat es cel·lebrarà la Festa de l'handbol Català i entre els molts Guardonats (mereixedors tots ells) no n'hi ha cap que conegui o que sigui de Tarragona. Espero equivocar-me i que algú que em lleigeixi que em rectifiqui, tant de bó.

Gota a gota fa got. Narcís de Palfrugell., 1924.