Alma mater...

Amics handboler@s (en especial al barber de Mòra), aquest dissabte he fet d'espectador d'handbol en sessió contínua. D'una banda he vist junt amb amics el At. Madrid-Barça. L'he vist en un bar, a la tele principal, i si jugar a les 4 de la tarda té algunes contraindicacions pel foment de l'handbol, que ho donin per la tele quan de segur que no fan cap altre esdeveniment més important fa que es pugui veure en llocs on veure jugar la pilota amb la mà sel's hi fa estrany. Bé us he de dir que potser el lloc, o potser el "mono" d'handbol em fan dir que realment he gaudit d'un partit vist per la petita pantalla com feia moltíssim temps que no ho feia, potser desde la final França-Suècia 2001.

Crec de debó que ha estat un partit que ha ofert el millor repertori d'uns grans jugadors, d'ambdúes esquadres, amb accions que m'han fet aixecar més d'un cop del seient (i amb mí no és tan habitual), amb jugades que demostren que era un partit d'alt voltatje, com han sigut les dues targetes vermelles en menys d'un minut. Aquest partit sens dubte, vist en directe per uns 12mil espectadors, intentaré descarregar-me'l per poder-lo gaudir tantes vegades com vulgui.

Que el Barça hagi guanyat ja m'agrada, però encara m'agrada molt més que hagi estat un partit del que es pot treure moltes qüestions tàctiques de profit. Encara que no sóc dels que destaquen individualitats dintre del col·lectiu, avui faré una excepció amb el capità del Barça, el Laszlo Nagy que ha aportat l'experiència i el magnífic xut desde fòra dels 9 metres per tirar del carro blaugrana.


Després he enfilat la N-240 per veure jugar (aquest partit en directe)el Vendrell que rebía al Sarrià de Ter. Equip que al principi de temporada semblava que es reforçaria amb jugadors ex-professionals i que degut a canvis en la directiva o més aviat en el patrocini està lluitant per allunyar-se del descens. Avui han donat un pas a l'endur-se els dos punts en joc guanyant per 10 gols de diferència. En les salutacions post partit he donat l'enhorabona als tècnics del Sarrià, amb el Josep Espar al capdavant i abraçar al Suso , el segon entrenador del Vendrell mentres el Gerard Gros era entrevistat per la tele local. Salutacions a los más viejos del lugar, entre els quals hi figuren el Melcior, el Pep, etc... ...


Especial satisfacció m'ha fet saludar a la mitja part i que hem reconegués a un dels precursors de l'handbol al Baix Penedés el Pere Lluís Benaiges, President d'Honor de l'Handbol Vendrellenc, que lluita contra una malaltía duríssima com és el Parkinson, però ho fa amb l'ajut i el suport dels seus amics, que demostren una vegada més l'esperit d'aquest Club i el seu principal valor, altrament reconegut per mí en més d'una ocasió. És en aquesta fortalesa i en aquestos valors que ens hauríem de mirar per intentar aixecar una miqueta l'handbol a les nostres comarques.

A l'altre costat de món la Selecció Espanyola segueix al Mundial de Brasil ón intentarà pasar a quarts de final en el partit que l'enfrontarà a Montenegro, selecció que juga a un nivell més que acceptable, tot i acabar tercera del seu grup. En aquesta primera fase Espanya ha fet els resultats esperats encara que amb més dificultats de les previstes, i és que crec (opinió gratuïta) que físicament les jugadores no estàn al 100% per afrontar un campionat tant exigent, ja que es veuen molts embenats i kinesio tape.

La setmana que ve acabem la primera volta de la Lliga Catalana Femenina jugant a la pista del Vilanova del Camí, pista on les dues vegades que he dirigit a l'Ascó no m'he endut bons records, a veure si a la tercera va la vencida... ...

El liderazgo consistía, ante todo, en la completa compenetración del capitàn con su equipo.
Manel Estiarte. Todos mis hermanos. Ed. Plataforma.

Emocions a la Ribera...

Amics i amigues que em seguiu. Aquest any no ha pogut ser... ... no m'ha tocat cap lot dels que sorteijaven en pro de la Marató de TV3. Ara la gran aportació l'han fet les jugadores al guanyar i oferir un bon espectacle en el partit vers el Marató... perdó Mataró.
Moltes vegades l'espectacle no tant sols es produeix quan hi han amplies diferències en el marcador sino també en aquells partits que encara que no s'estigui massa encertat, en certs moments aixeca entre el públic (avui n'hi havia força al municipal d'Ascó)crits, aplaudiments i renecs per les accions que ofereixen les jugadores en el 20x40. Reaccions d'un públic que demostra que el que fem dia a dia i entrenament rera entrenament obté la recompensa a un dels objectius que hem de tenir els equips sèniors; crear emocions en la gent que ens segueix.
Seguim en una molt bona posició en la classificació, i ho hem d'aprofitar com a coixí per si en algún d'aquestos partits que no s'està del tot encertat no ens podem emportar els dos punts.
I es que ja sabem que petits entrebancs diaris ens poden fer trontollar una setmana plàcida.
Un d'aquestos entrebancs és la búsqueda d'un editor de vídeo (gratis) que sigui bó i que la película resultant es pugui veure en qualsevol reproductor, i és que després de no sé quants vídeos passats encara de vegades em quedo penjat, deu ser problema del meu disc dur...

Mentres escric això a 5245 milles (8442km.) les integrants de la selecció espanyola d'handbol femení deuen estar escalfant per disputar el partit més difícil de la primera fase del Mundial de Brasil. Juguen contra Rúsia i això vol dir seriositat i veteranía a la banqueta, ja que els seus entrenadors solen ser de bastant edat.
Haurem de tornar a agraïr a Teledeporte (RTVE)que podem gaudir de al menys els partits d'Espanya.
El Vendrell ha empatat fòra (estant molt forts)i el cambrils va perdre a casa d'un i ...... ho sento però està a punt de començar el partit... ...

De moment i mentres no tinguem seleccions reconegudes, Vamos Espanya!!!