Toma de contacte amb l'handbol femení...

Amigues i amics (pape i mame) després de d'uns 20 anys aproximats fent d'entrenador, ahir vaig debutar en una banqueta d'un equip de dones. Són les festes de la Cinta a Tortosa.De fet vam fer un combinat entre jugadores del Tortosa (centre esports) i les de l'Ascó. Els rivals equips de divisió de Plata, el que fa palés la gran diferència existent entre categoríes, cosa que en el seu moment ja m'havia dit el ex-entrenador de l'equip de la Ribera d'Ebre, el Jordi Duran. Bé, la diferència és notoria en les 7/8 jugadores inicials d'aquestos equips, ja que les restants fins fer-ne 14 estàn a un nivell similar de les meves jugadores, no obstant alguna l'any passat jugava en aquesta categoría. L'últims 20 minuts el vam jugar contra el València i el vam empatar a 6, dir que elles van jugar amb el grup reserva. No era la meva intenció jugar tant aviat, ja que em prou feines em començat a treballar les formes d'atac, però ja que es monta un torneig així , vam ajudar a fer-lo possible.

Una nota negativa; i és que algún desaprenssiu/desaprenssiva em va "mangar" la pizarra blanca, i el que és més greu el borrador tuneijat que tenia.
A Tortosa hi han dos equips de femení ,l'un el que ens va convidar ahir i l'altre el rival de fase classificatòria, ara començo a relacionar entrenadors en equips...

En relació als entrenaments amb les noies, es comencen a sentir els primers ni eske ni yaya, no rifeu la pilota i d'altres comentaris que la majoría d'equips entrenats per mí s'han cansat de sentir-me. Claudi Olivé en estat pur...

Des d'aquí m'agradaría convidar als responsables de la federació a que pensin si es molt raonable que un equip es jugui la categoría en els tres primers partits oficials de temporada. Segons el resultat no cal tornar a jugar fins la propera temporada , ón al no haver ascensos ni descensos el dret a jugar en una categoría o altre la marquen 180 minuts. La lliga és la competició regular de Clubs???.
Dimecres vaig anar a la xerrada que feien l'estament arbitral amb el Ramón Iniesta al capdavant dels àrbitres i l'Adreu Marín com a Director tècnic arbitral, en vers el canvi d'alguns articles del reglament, xerrada molt profitosa i amena. Tal i com va dir el Sr. Iniesta, estaría bé que hi hagués més relació i canvi d'impressions entre entrenadors i àrbitres.
Es va parlar del porter i es va fer incís en el tema dels desequilibris, sancionats segons com amb desqualificació i de la lluita constant a la zona del pívot. La llàstima era els pocs entrenadors que hi havia.

Lo bonic sería que els entrenador i àrbitres comentessin el joc fent una cervesa, sabent que després cadascú té una responsabilitat diferent. Ramon Iniesta. President del Comité Català d'Àrbitres. Xerrada a Guiera, 01/09/2010.

Moltes reflexions ...però poques ganes

M'haureu de perdonar per aquest període d'inactivitat bloggista, però qui pateix les vacances dels mestres ja m'entendreu... crits, baralles, tocades de teclat, i quan per fi em quedo sol... m'adormo.

Acabo de veure el partit de la selecció Española contra França de les Olimpíades, i la veritat que tinc unes ganes terribles de rajar contra el Pastor (seleccionador). A part del mal joc que fa la selecció (contra Croacia i Polonia també) sembla que els jugadors escollits estiguin fets caldo ja sigui per baixa forma o per lesió... Visto lo visto qualsevol podría estar disfrutant de l'estancia a Beijing... Espero que en els creuaments de quarts m'hagi de menjar tot el que he dit i rendir pleitesía a l'entrenador delValladolid i de la Selecció.



mmnhjutytrewsxcvbnhjttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt (això es una tocada de teclat del que us deia).



Dilluns començo la pretem porada i comptaré amb l'ajuda del Suso i de l'Agustí Calvet per tirar endavant l'objectiu de permanéncia a priori, però que ben treballats puc tenir un equip dels que poden donar la sorpresa ... o així ho espero.



Respecte a la pregunta del mes valoro positivament que no hi hagi ningú que es queixi de la Delegació. Aquesta pregunta la tornaré a fer més endavant.

Ara vaig a intentar baixar-me (cosa que venint de mí es una missió impossible)algun partit de França que realment té totes les opcions per tenir medalla i que tàcticament té una riquesa alliçonadora per molts entrenadors.



J'espère contribuer à faire respecter les entraîneurs. (Daniel Constantini).