diumenge, 14 de febrer del 2010

Barça,barça,Barrufet.

Estimats companys, aquesta setmana vaig iniciar-la handbolísticament parlant amb la roda de premsa en directe de la despedida del "millor porter de la història del Barça", en David Barrufet, un jugador que desde ben jove ja tenía un futur quasi assegurat com a porter d'handbol professional. Les seves primeres passes m'eren comentades pel meu amic l'Albert Arnau quan es varen fer amics en el campus de Puigarnol, fent la brometa del "ai pillín pillín..."Per cert l'Albert farà també 40 anys ben aviat, i es que ja no és un crio....
Històrica també ha estat la primera victòria del Barça a la pista del Kiel per 30-32 amb un Xavi Pasqual que sembla que domini l'equip tot i la seva relativa joventut. Enhorabona a tots els equips que posen al capdavant tècnics ben preparats encara que no tinguin noms reputats.

La setmana que ve inicío una aventura a l'Escola Elizabeth de Salou...ajudant al Jordi Vergés a portar l'infantil...tornem a les arrels.
Als que em llegiu setmanalment demanar-vos que feu una miqueta de publicitat del blog i que no us faci por de demanar que parli d'algún tema que us agradi.

No hay ningún niño tonto, que no te pueda llegar a entender;pensar que no te van a entender sí que es de tontos. El Entrenador y el equipo. Mauro Valenciano Oller. Ed. Paidotribo

dilluns, 1 de febrer del 2010

La millor lliga del món??

Finalitzat l'Europeu i amb la "fantàstica" sisena posició dels Espanyols, potser ja hauría de ser hora de que els responsables fessin un anàlisi exhaustiu ,de que pot fer que jugadors renombrats donin uns rendiments tan dispars en les seves seleccions.
Espanya, va apostar per les rotacions en els seus partits, posant a jugar als més veterans en els moments complicats encara que això els fes actuar fòra de les seves posicions específiques, en detriment de jugadors joves però habituals en aquestes demarcacions. Per contra els dos finalistes han jugat tot el campionat amb el set ben definit i només i havien canvis per qüestions de cansament o de lesions com pot ser el cas de Bertrand Gilles a França.
Fent aquesta comparació podriem dir que , o els nostres jugadors estaven més castigats fisicament , o tenim un equip tècnic que no té ganes de quedar malament amb cap "estrella".
És clar que rajar sense tenir ple coneixement de tot el que envolta un campionat i una selecció i, una federació és un esport habitual a Espanya, però potser manca més treball de base o més pebrots al fer el canvi generacional.

Victòria del Vendrell de Lliga a Granollers, del "B" a Sants, del Cambrils a casa, del Tarragona a Sant just en masculí, mentres que en femení derrota de l'Amposta contra un LLeida que aquest any aspira fermament com la seva terra, a fer fases d'ascens.

"Estamos orgullosos". Claude Onesta, entrenador de la Selecció Francesa, guanyadora de l'Europeu 2010.