Finalitzat l'Europeu i amb la "fantàstica" sisena posició dels Espanyols, potser ja hauría de ser hora de que els responsables fessin un anàlisi exhaustiu ,de que pot fer que jugadors renombrats donin uns rendiments tan dispars en les seves seleccions.
Espanya, va apostar per les rotacions en els seus partits, posant a jugar als més veterans en els moments complicats encara que això els fes actuar fòra de les seves posicions específiques, en detriment de jugadors joves però habituals en aquestes demarcacions. Per contra els dos finalistes han jugat tot el campionat amb el set ben definit i només i havien canvis per qüestions de cansament o de lesions com pot ser el cas de Bertrand Gilles a França.
Fent aquesta comparació podriem dir que , o els nostres jugadors estaven més castigats fisicament , o tenim un equip tècnic que no té ganes de quedar malament amb cap "estrella".
És clar que rajar sense tenir ple coneixement de tot el que envolta un campionat i una selecció i, una federació és un esport habitual a Espanya, però potser manca més treball de base o més pebrots al fer el canvi generacional.
Victòria del Vendrell de Lliga a Granollers, del "B" a Sants, del Cambrils a casa, del Tarragona a Sant just en masculí, mentres que en femení derrota de l'Amposta contra un LLeida que aquest any aspira fermament com la seva terra, a fer fases d'ascens.
"Estamos orgullosos". Claude Onesta, entrenador de la Selecció Francesa, guanyadora de l'Europeu 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada