Benvolguts fidels seguidors del meu blog i gent nouvinguda, serveixi aquest escrit per desitjar-vos bones festes ja que com es sol fer en altres events "no es convida particularment".
Entre entaulada i entaulada he repassat les estadístiques del Mundial del Brasil i les he intentat comparar amb les del meu equip ara que ja hem acabat la primera volta. A grosso modo dir que hem tingut el mateix percentatge anotador que Brasil amb un 61% mentre que Espanya ha obtingut un 58% i les Campiones Noruega un 65%. En l'apartat de pèrdues de pilota, acció negativa pel combinat del Jorge Dueñas ,166 ha estat el resultat, molt per damunt que les altres seleccions on les nórdiques de referència han fet 129 turnovers. Nosaltres en aquest capítol 112 pèrdues.
És evident que el ritme dels partits no tenen res a veure entre ambdúes competicions, ara bé serveix per asseverar que el que es veu en els partits de la tele ho refermen els números i que han de servir per analitzar més objectivament el treball fet per nosaltres.
S'ha acabat un Mundial i ara toca un Europeu, aquesta vegada d'handbol masculí i que es celebra a Serbia el pròxim gener. La xarxa va plena de comentaris sobre la llista de convocats del seleccionador espanyol, que torna a ser el Valero Rivera. Noms com els de l'Iker Romero o Alberto entrerríos són qüestionats per molts seguidors. Destacar la baixa del porter Sterbic que s'ha operat d'una arritmia cardíaca alhora que el seu company d'equip el Jonas Kallman.
Tothom es molt lliure d'opinar sobre la convocatòria, el que ningú li pot treure a l'entrenador és el crédit que té després del bronze al darrer Mundial, partit que van repetir un dia d'aquestos a les 5 de la matinada.
Heidi Loke millor jugadora del 2011 pel portal Handbol planet. www.Handball-planet.com
diumenge, 25 de desembre del 2011
diumenge, 18 de desembre del 2011
Enllestint l'any ... ...
Handboler@s de tot el món, normalment em costa triar la capçalera o títol del blog setmanal, però aquesta vegada tinc varies opcions per escollir. L'una té com a referència a l'última frase de l'anterior escrit i seria així: "No hay dos sin tres". Aquestes són les derrotes que he sofert en les meves visites a Vilanova del Camí, l'última la d'ahir i per fer un resum, diria que vam perdre de la mateixa manera les tres vegades... i haurà una quarta?. El resultat 33-27
L'altre titular podria ser: "Anem per bon camí". En aquesta frase es destacaría l'assoliment momentàni de l'objectiu marcat al començament i que no és altre que l'entrar al TOP4. Després de tota la primera volta el Club Handbol Ascó estem amb 16 punts i +50 gols, quartes a la classificació. Voldría agraïr (ara que venen festes és el que toca) a les jugadores l'esforç que fan en venir a entrenar treient temps d'estudi o de feina, això tampoc sería res de diferent amb altres equips si no fos perque moltes han de fer 80 ó més kilòmetres d'anada i altres tants de tornada. Recordar alhora que aquest esforç i treball fet és el que ens ha portat a gaudir d'una quarta posició i de jugar en varis moments a un alt nivell d'handbol.
Aquestes vacances de Nadal ens hauran de servir per recuperar alguna jugadora lesionada i tornar a carregar piles després del període d'exàmens etc...
El dimecres passat vaig fer un petit flash-back d'una hora a l'haver d'entrenar amb les noies al pavelló Olímpic de Reus. Feia com a 14 anys que no dirigía una sessió d'handbol en aquesta instal·lació, però les sensacions de quan vaig entrar de ben segur que van ser les mateixes al veure com un grup de tres o quatre patinadors intentaven les mateixes cabrioles que ja feien aleshores i que al meu entendre malgastaven hores de pista a esports més xulos.
Avui i després d'un Mundial d'alts i baixos (com la majoría de seleccions) Espanya disputarà la final de consolació contra Dinamarca. En general crec que l'equip dirigit pel Jorge Dueñas pot estar molt cofoia del resultat sigui quin sigui avui. Jo diria que la selecció ha tingut dos grans handicaps: l'un l'estat de forma de les jugadores, que anaven plenes de embenats kinésics i etc..
i l'altre les nombroses pèrdues de possesions que han registrat en tots els partits. Ara tot i això crec que s'han assentat a l'èlit de l'handbol Femení Mundial. Enhorabona.
En l'handbol més proper, tots els equips femenins de Plata i el Vendrell masculí han perdut els seus partits , o sigui que es pot considerar un cap de setmana no gaire afortunat.
Mentres no es torna a la competició oficial seguiré el campionat de seleccions territorials ón amb una miqueta de sort (i el seu saber fer)hi seràn dues jugadores de l'Ascó. Així recordar que els dies 21 i 22 propers es jugarà la Copa Asobal a León amb les semis Barça-Valladolid ; AT Madrid- León.
Por no medir los pasos que tomaba, por esto es que he llegado a la derrota. Vicente Fernández. Cançó Mexicana.
PD: BONES FESTES !!
L'altre titular podria ser: "Anem per bon camí". En aquesta frase es destacaría l'assoliment momentàni de l'objectiu marcat al començament i que no és altre que l'entrar al TOP4. Després de tota la primera volta el Club Handbol Ascó estem amb 16 punts i +50 gols, quartes a la classificació. Voldría agraïr (ara que venen festes és el que toca) a les jugadores l'esforç que fan en venir a entrenar treient temps d'estudi o de feina, això tampoc sería res de diferent amb altres equips si no fos perque moltes han de fer 80 ó més kilòmetres d'anada i altres tants de tornada. Recordar alhora que aquest esforç i treball fet és el que ens ha portat a gaudir d'una quarta posició i de jugar en varis moments a un alt nivell d'handbol.
Aquestes vacances de Nadal ens hauran de servir per recuperar alguna jugadora lesionada i tornar a carregar piles després del període d'exàmens etc...
El dimecres passat vaig fer un petit flash-back d'una hora a l'haver d'entrenar amb les noies al pavelló Olímpic de Reus. Feia com a 14 anys que no dirigía una sessió d'handbol en aquesta instal·lació, però les sensacions de quan vaig entrar de ben segur que van ser les mateixes al veure com un grup de tres o quatre patinadors intentaven les mateixes cabrioles que ja feien aleshores i que al meu entendre malgastaven hores de pista a esports més xulos.
Avui i després d'un Mundial d'alts i baixos (com la majoría de seleccions) Espanya disputarà la final de consolació contra Dinamarca. En general crec que l'equip dirigit pel Jorge Dueñas pot estar molt cofoia del resultat sigui quin sigui avui. Jo diria que la selecció ha tingut dos grans handicaps: l'un l'estat de forma de les jugadores, que anaven plenes de embenats kinésics i etc..
i l'altre les nombroses pèrdues de possesions que han registrat en tots els partits. Ara tot i això crec que s'han assentat a l'èlit de l'handbol Femení Mundial. Enhorabona.
En l'handbol més proper, tots els equips femenins de Plata i el Vendrell masculí han perdut els seus partits , o sigui que es pot considerar un cap de setmana no gaire afortunat.
Mentres no es torna a la competició oficial seguiré el campionat de seleccions territorials ón amb una miqueta de sort (i el seu saber fer)hi seràn dues jugadores de l'Ascó. Així recordar que els dies 21 i 22 propers es jugarà la Copa Asobal a León amb les semis Barça-Valladolid ; AT Madrid- León.
Por no medir los pasos que tomaba, por esto es que he llegado a la derrota. Vicente Fernández. Cançó Mexicana.
PD: BONES FESTES !!
dissabte, 10 de desembre del 2011
Alma mater...
Amics handboler@s (en especial al barber de Mòra), aquest dissabte he fet d'espectador d'handbol en sessió contínua. D'una banda he vist junt amb amics el At. Madrid-Barça. L'he vist en un bar, a la tele principal, i si jugar a les 4 de la tarda té algunes contraindicacions pel foment de l'handbol, que ho donin per la tele quan de segur que no fan cap altre esdeveniment més important fa que es pugui veure en llocs on veure jugar la pilota amb la mà sel's hi fa estrany. Bé us he de dir que potser el lloc, o potser el "mono" d'handbol em fan dir que realment he gaudit d'un partit vist per la petita pantalla com feia moltíssim temps que no ho feia, potser desde la final França-Suècia 2001.
Crec de debó que ha estat un partit que ha ofert el millor repertori d'uns grans jugadors, d'ambdúes esquadres, amb accions que m'han fet aixecar més d'un cop del seient (i amb mí no és tan habitual), amb jugades que demostren que era un partit d'alt voltatje, com han sigut les dues targetes vermelles en menys d'un minut. Aquest partit sens dubte, vist en directe per uns 12mil espectadors, intentaré descarregar-me'l per poder-lo gaudir tantes vegades com vulgui.
Que el Barça hagi guanyat ja m'agrada, però encara m'agrada molt més que hagi estat un partit del que es pot treure moltes qüestions tàctiques de profit. Encara que no sóc dels que destaquen individualitats dintre del col·lectiu, avui faré una excepció amb el capità del Barça, el Laszlo Nagy que ha aportat l'experiència i el magnífic xut desde fòra dels 9 metres per tirar del carro blaugrana.
Després he enfilat la N-240 per veure jugar (aquest partit en directe)el Vendrell que rebía al Sarrià de Ter. Equip que al principi de temporada semblava que es reforçaria amb jugadors ex-professionals i que degut a canvis en la directiva o més aviat en el patrocini està lluitant per allunyar-se del descens. Avui han donat un pas a l'endur-se els dos punts en joc guanyant per 10 gols de diferència. En les salutacions post partit he donat l'enhorabona als tècnics del Sarrià, amb el Josep Espar al capdavant i abraçar al Suso , el segon entrenador del Vendrell mentres el Gerard Gros era entrevistat per la tele local. Salutacions a los más viejos del lugar, entre els quals hi figuren el Melcior, el Pep, etc... ...
Especial satisfacció m'ha fet saludar a la mitja part i que hem reconegués a un dels precursors de l'handbol al Baix Penedés el Pere Lluís Benaiges, President d'Honor de l'Handbol Vendrellenc, que lluita contra una malaltía duríssima com és el Parkinson, però ho fa amb l'ajut i el suport dels seus amics, que demostren una vegada més l'esperit d'aquest Club i el seu principal valor, altrament reconegut per mí en més d'una ocasió. És en aquesta fortalesa i en aquestos valors que ens hauríem de mirar per intentar aixecar una miqueta l'handbol a les nostres comarques.
A l'altre costat de món la Selecció Espanyola segueix al Mundial de Brasil ón intentarà pasar a quarts de final en el partit que l'enfrontarà a Montenegro, selecció que juga a un nivell més que acceptable, tot i acabar tercera del seu grup. En aquesta primera fase Espanya ha fet els resultats esperats encara que amb més dificultats de les previstes, i és que crec (opinió gratuïta) que físicament les jugadores no estàn al 100% per afrontar un campionat tant exigent, ja que es veuen molts embenats i kinesio tape.
La setmana que ve acabem la primera volta de la Lliga Catalana Femenina jugant a la pista del Vilanova del Camí, pista on les dues vegades que he dirigit a l'Ascó no m'he endut bons records, a veure si a la tercera va la vencida... ...
El liderazgo consistía, ante todo, en la completa compenetración del capitàn con su equipo.
Manel Estiarte. Todos mis hermanos. Ed. Plataforma.
Crec de debó que ha estat un partit que ha ofert el millor repertori d'uns grans jugadors, d'ambdúes esquadres, amb accions que m'han fet aixecar més d'un cop del seient (i amb mí no és tan habitual), amb jugades que demostren que era un partit d'alt voltatje, com han sigut les dues targetes vermelles en menys d'un minut. Aquest partit sens dubte, vist en directe per uns 12mil espectadors, intentaré descarregar-me'l per poder-lo gaudir tantes vegades com vulgui.
Que el Barça hagi guanyat ja m'agrada, però encara m'agrada molt més que hagi estat un partit del que es pot treure moltes qüestions tàctiques de profit. Encara que no sóc dels que destaquen individualitats dintre del col·lectiu, avui faré una excepció amb el capità del Barça, el Laszlo Nagy que ha aportat l'experiència i el magnífic xut desde fòra dels 9 metres per tirar del carro blaugrana.
Després he enfilat la N-240 per veure jugar (aquest partit en directe)el Vendrell que rebía al Sarrià de Ter. Equip que al principi de temporada semblava que es reforçaria amb jugadors ex-professionals i que degut a canvis en la directiva o més aviat en el patrocini està lluitant per allunyar-se del descens. Avui han donat un pas a l'endur-se els dos punts en joc guanyant per 10 gols de diferència. En les salutacions post partit he donat l'enhorabona als tècnics del Sarrià, amb el Josep Espar al capdavant i abraçar al Suso , el segon entrenador del Vendrell mentres el Gerard Gros era entrevistat per la tele local. Salutacions a los más viejos del lugar, entre els quals hi figuren el Melcior, el Pep, etc... ...
Especial satisfacció m'ha fet saludar a la mitja part i que hem reconegués a un dels precursors de l'handbol al Baix Penedés el Pere Lluís Benaiges, President d'Honor de l'Handbol Vendrellenc, que lluita contra una malaltía duríssima com és el Parkinson, però ho fa amb l'ajut i el suport dels seus amics, que demostren una vegada més l'esperit d'aquest Club i el seu principal valor, altrament reconegut per mí en més d'una ocasió. És en aquesta fortalesa i en aquestos valors que ens hauríem de mirar per intentar aixecar una miqueta l'handbol a les nostres comarques.
A l'altre costat de món la Selecció Espanyola segueix al Mundial de Brasil ón intentarà pasar a quarts de final en el partit que l'enfrontarà a Montenegro, selecció que juga a un nivell més que acceptable, tot i acabar tercera del seu grup. En aquesta primera fase Espanya ha fet els resultats esperats encara que amb més dificultats de les previstes, i és que crec (opinió gratuïta) que físicament les jugadores no estàn al 100% per afrontar un campionat tant exigent, ja que es veuen molts embenats i kinesio tape.
La setmana que ve acabem la primera volta de la Lliga Catalana Femenina jugant a la pista del Vilanova del Camí, pista on les dues vegades que he dirigit a l'Ascó no m'he endut bons records, a veure si a la tercera va la vencida... ...
El liderazgo consistía, ante todo, en la completa compenetración del capitàn con su equipo.
Manel Estiarte. Todos mis hermanos. Ed. Plataforma.
diumenge, 4 de desembre del 2011
Emocions a la Ribera...
Amics i amigues que em seguiu. Aquest any no ha pogut ser... ... no m'ha tocat cap lot dels que sorteijaven en pro de la Marató de TV3. Ara la gran aportació l'han fet les jugadores al guanyar i oferir un bon espectacle en el partit vers el Marató... perdó Mataró.
Moltes vegades l'espectacle no tant sols es produeix quan hi han amplies diferències en el marcador sino també en aquells partits que encara que no s'estigui massa encertat, en certs moments aixeca entre el públic (avui n'hi havia força al municipal d'Ascó)crits, aplaudiments i renecs per les accions que ofereixen les jugadores en el 20x40. Reaccions d'un públic que demostra que el que fem dia a dia i entrenament rera entrenament obté la recompensa a un dels objectius que hem de tenir els equips sèniors; crear emocions en la gent que ens segueix.
Seguim en una molt bona posició en la classificació, i ho hem d'aprofitar com a coixí per si en algún d'aquestos partits que no s'està del tot encertat no ens podem emportar els dos punts.
I es que ja sabem que petits entrebancs diaris ens poden fer trontollar una setmana plàcida.
Un d'aquestos entrebancs és la búsqueda d'un editor de vídeo (gratis) que sigui bó i que la película resultant es pugui veure en qualsevol reproductor, i és que després de no sé quants vídeos passats encara de vegades em quedo penjat, deu ser problema del meu disc dur...
Mentres escric això a 5245 milles (8442km.) les integrants de la selecció espanyola d'handbol femení deuen estar escalfant per disputar el partit més difícil de la primera fase del Mundial de Brasil. Juguen contra Rúsia i això vol dir seriositat i veteranía a la banqueta, ja que els seus entrenadors solen ser de bastant edat.
Haurem de tornar a agraïr a Teledeporte (RTVE)que podem gaudir de al menys els partits d'Espanya.
El Vendrell ha empatat fòra (estant molt forts)i el cambrils va perdre a casa d'un i ...... ho sento però està a punt de començar el partit... ...
De moment i mentres no tinguem seleccions reconegudes, Vamos Espanya!!!
Moltes vegades l'espectacle no tant sols es produeix quan hi han amplies diferències en el marcador sino també en aquells partits que encara que no s'estigui massa encertat, en certs moments aixeca entre el públic (avui n'hi havia força al municipal d'Ascó)crits, aplaudiments i renecs per les accions que ofereixen les jugadores en el 20x40. Reaccions d'un públic que demostra que el que fem dia a dia i entrenament rera entrenament obté la recompensa a un dels objectius que hem de tenir els equips sèniors; crear emocions en la gent que ens segueix.
Seguim en una molt bona posició en la classificació, i ho hem d'aprofitar com a coixí per si en algún d'aquestos partits que no s'està del tot encertat no ens podem emportar els dos punts.
I es que ja sabem que petits entrebancs diaris ens poden fer trontollar una setmana plàcida.
Un d'aquestos entrebancs és la búsqueda d'un editor de vídeo (gratis) que sigui bó i que la película resultant es pugui veure en qualsevol reproductor, i és que després de no sé quants vídeos passats encara de vegades em quedo penjat, deu ser problema del meu disc dur...
Mentres escric això a 5245 milles (8442km.) les integrants de la selecció espanyola d'handbol femení deuen estar escalfant per disputar el partit més difícil de la primera fase del Mundial de Brasil. Juguen contra Rúsia i això vol dir seriositat i veteranía a la banqueta, ja que els seus entrenadors solen ser de bastant edat.
Haurem de tornar a agraïr a Teledeporte (RTVE)que podem gaudir de al menys els partits d'Espanya.
El Vendrell ha empatat fòra (estant molt forts)i el cambrils va perdre a casa d'un i ...... ho sento però està a punt de començar el partit... ...
De moment i mentres no tinguem seleccions reconegudes, Vamos Espanya!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)