divendres, 30 d’abril de 2010

Fase ascens dia 1

Benvolguts amics,
Per fi ha començat la lluita per pujar a 1ªNacional masculina al pavelló del Vendrell.
M'he alegrat molt de saludar a tots els jugadors locals i a molta gent coneguda. També i després d'haver-hi parlat un munt de vegades he seguit els partits al costat del Joan Martí, periodista del 9 esportiu que pe fi he conegut personalment.
El primer partit ha seguit el guió esperat i l'Elda s'ha posat per davant del marcador ja a laprimera part i ha mantingut les avantatges vers el Saragossa fins al final que ha guanyat de 7.
Al segon partit les coses no han anat tant bé pels del Penedés. Partit que ha començat amb predomini clar dels atacs sobre les defenses i que en el 10 primers minuts ja s'havien vist 13 gols.
Els Balears han aguantat l'empenta local amb en Pascual a la porteria (porter Irlandés)i sota la direcció d'en Santi Maíllo i l'encert del també primera línia Cardona que ha estat el més eficient en gols del seu equip. El Vendrell per la seva part no ha pogut en cap moment despegar-se del marcador i ha sigut ja a la segona part quan s'ha posat per davant en el marcador per primer cop. Amb Younes a la porteria (que va rebre l'alta el dimarts) i dirigint l'equip desde el central en Víctor s'han jugat els primers minuts, amb defenses 6:0 com sempre del Vendrell i 5:1 amb molt poca profunditat del Puig. A l'inici de la segona meitat estirada del carro per part del Joaquin que tot i arrossegar molèsties al tormell és el que porta el tempo del seu equip i amb actuacions de mèrit del Younes sota els pals fan que es posin per davant de 2 golets. Destacar la presència del incombustible i sempre fred Manel Cardona que ha aportat desde el lateral dret i central entrades que han fet força mal a la defensa rival. A l'extrem esquerra partit més aviat pobre del Sergio García que ha de tenir més pes específic en els pròxims partits , ja que la seva qualitat s'ha de deixar veure molt més, i en l'altre extrem el veteraníssim Melcior Malivern, solució en molts moments del partit, fet que per ell no és cap novetat i que ha registrat uns números molt bons en percentatge realitzador tant des del cantó com dels 7 metres.
En fi crec que el Vendrell pot donar per bó l'empat ja que tot i que el Puig d'en Valls és un equip que no crec que guanyi el sector, i sí que te'l pot fer perdre.
Segueixo apostant pels locals ja que a part de suport del públic que va omplir les grades i que es van fer sentir molt, com a plantilla és superior en una competició de tres dies.

dimarts, 27 d’abril de 2010

El major espectacle del món...

Així serà aquest cap de setmana la fase d'ascens a 1ª Nacional del màxim representant Tarragoní en categoría masculina el C.E. Vendrell i jo en qualitat d'ajudant del diari El 9 i del seu responsable en Joan Martí hi seré present així com també ajudaré a retransmetre el partit del diumenge per Radio Vendrell, acompanyant al Guillem Solé locutor de la ràdio i tele del Vendrell i cantant del cada vegada més famós grup de rock "BUHOS" . Això sí, no us puc negar que ón de veritat voldría estar és a la banqueta de qualsevol dels equips participants.
A priori l'equip favorit és el local però comte amb l'Elda d'Alacant , semblant algo més fluixos el Nostra Zaragoza i el Puig d'en Valls Balear.

El Barça´i el Ciudad Real en l'apartat professional també es juguen aquest cap de setmana l'accés a la final four de Colonia i es que probablement el format a quatre sigui un dels més agraïts per el públic i pels equips.

Ascenderán automaticamente a Primera División Estatal el primer clasificado de cada uno de los sectores junto con los cinco mejores equipos clasificados de cada sector, es decir 11 equipos en total. Reglamento de la Segunda División Nacional . RFEBM.

divendres, 23 d’abril de 2010

Noms.....1ª part

Amics,
Esperant la fase d'ascens del Vendrell com a espectacle de màxim interés de l'handbol Tarragoní, llegeixo a El 9 (diari esportiu del Punt) una entrevista feta al O'callaghan i això m'ha portat a la memoria el nom d'un jugador que vaig tenir fins a juvenil al Reus que es diu Roger Cantan.
El Roger i e Xavier (O'callaghan) es van enfrontare en alguna ocasióquan eren infantils encara que hi havia un any de diferència (crec) i el Roger el superava en totes les facetes del joc.
Dic això perqué sembla a vegades que desde els Clubs que no son el Barça i el Granollers no es fa un bon treball i crec que moltes vegades les circunstàncies pesen més alhora de crear un bon equip que no en aquestos Clubs on l'esport escollit no pot compaginar-se amb altre cosa que no siguin els estudis.
De totes maneres malaguanyada la base que va sortir de l'Aster (escola d'hospitalet de l'infant)i que van ser varis els jugadors que van anar a provar al Barça i que no van triumfar, com si que ho ha fet el Xavier.
Voldría recordar noms que han passat per la base del Barça i q per varis motius no han pogut fer-se un lloc al equip professional com l'Alfred Lacueva, el Xavi Coll (després jugant al Joventut de Badalona basket), el Xuma i més recient el Julio Alberto del TGN, el CArlos del Cambrils i el Sergio García del Vendrell. Osigui que voldría retrel's-hi homenatge als seus primers entrenadors per iniciar-los en aquest esport tot i que al final han tingut sort diferent.
També recordo el Cristobal, porter molts anys del Reus a Nacional i que li van oferir la possibilitat de fitxar pel Granollers però ho va desestimar per seguir la carrera universitaria i també em ve a la memòria el Monterde, escollit quan jugava amb el Reus, formar part del equip Nacional Junior, evidenment eren altres temps...

No vull acabar avui sense escriure el meu condol per la mort del Samaranch, que tot i el que hagi pogut ser va demostrar que mitjançant l'esport es pot construir un futur millor. DEP.

"A la ville du... BARCELONE." Joan Antoni Samaranch Torelló.17 octubre 1986. Lausana.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Biografies

Amics, porto un temps que no veig partits d'handbol. Una per peresa a anar a pavellons freds i un altre per desconeixement d'horaris. Tampoc veig els de la tele i per més "Inri" el dia que jugava l'Ademar contra el Barça (em sembla que aquest era el partit)també feien el Barça -Arsenal de fútbol i com que després havia d'anar a treballar, vaig preferir veure l'equip d'en Guardiola.
En relació a les competicions properes ja tenim El Vendrell Campió de Lliga Catalana, el segon equip tercer a Tercera i el Tarragona que sembla que es desinfli per moments passant a la quarta posició amb un partit menys. El Cambrils sense guanyar cap partit en aquesta fase d'ascens a Primera (ja deuen estar de vacances)i , malauradament, l'Amposta abocat quasi amb tota seguretat al descens a Tercera.
Pel que fa al meu equip de nens infantils de l'escola Elizabeth, molt bon partit el disputat contra el Tortosa on per primera vegada es va començar a veure algo similar a handbol a 7. Ja se sap que els xavals aprenen ràpid, i és una gran avantatge per l'aprenentatge el fer partits a nivell de Catalunya amb regularitat, ja que la competició provincial és mes aviat escasa.
A part de tot això, m'he dedicat ultimament a anar a la biblioteca i prendre en préstec llibres de biografíes de personatges del món de l'esport. Vaig començar amb un del Pepu Hernández (Bàsket), seguit del d'Oleguer Preses (fútbol)i tornant al bàsket amb un del Pau Gasol. M'hauré de rellegir el del Masip per trobar quelcom d'handbol...
Llibres amb moltes similituts on el que es posa sovint de manifest, és la importància de l'equip per damunt dels individuus.
Estic esperant ón es farà la Fase d'Ascens del Vendrell per iniciar un altre faceta en l'handbol, seguiré explicant...

En mig de l'individualisme ferotge, ens vam convertir en un grup compacte que veia quepodia assolir l'èxit si es repartien les tasques, si creiem en els companys, si tots estiravem del carro. Camí d'Ítaca. Roc Casagran i Oleguer Preses. Ed. Mina.