La comarca del vallés...

Ja se sap que el territori ón més es juga a l'handbol i a ón el nivell és més elevat són les comarques del Vallés i evidenment per quantitat de població el Barcelonés i rodalies. Això es va refermar ahir en el campionat femení que es va jugar al Vendrell , en categoría infantil i cadet. Les quatre finalistes varen ser La Roca,Granollers, Palautordera i La Garriga. Aquesta classificació ens hauría de reflexionar al conjunt dels altres territoris Catalans de qué necessitem, per ser tant competitius com aquestos equips. També és una paradoxa que el conjunt que més nivell actual té a nivell de sènior (femení), estigui tant lluny d'aquest focus handbolístic...
També vaig anar a veure el partit del Cambrils (3ª CAtalana)contra el Sant Llorenç, un dels gallitos del grup. Panadera dels locals.

Aprofitant Sant Jordi em vaig comprar el llibre del Manel EStiarte i com que ara tinc bastant de temps (cosa que cel·lebro), ahir ja el vaig acabar de llegir. Magnífic escrit de les vivències d'un crack, però sobretot de les vivències internes d'un equip o selecció que ha fet història. Llibre molt recomanable i fàcil de llegir.
En fi si aquest cap de setmana m'animo igual vaig a Mataró a veure les fases a Nacional, ja us explicaré.

Una cosa es ser un figura i otra, un líder. El líder sirve al equipo, mientras que el figura se sirve de él. Todos mis hermanos. Manel Estiarte. Ed. Plataforma.

Reflexions...

Aquest és el nom d'el Blog del meu nebot, que tracta sobretot de música i que per qui a part de l'handbol també us agrada el tema és força interessant.
Bé, la veritat és que ja feia uns quants dies que no sabieu res de mi, però no us preocupeu no m'ha passat res de extraordinari, ni bó ni dolent.
Evidenment ja no us puc parlar en primera mà del Vendrell ni del partit de copa que ja van jugar, tampoc he llegit res (bé, el resultat no va ser favorable, això sí ho sé),però seguiré donant info sobre tot el que pugui referirse a les competicions que vaig seguint. Per començar el divendres vaig anar a Amposta a veure el primer partit de la fase d'ascens de les del Montsià a la ABF, la màxima divisió femenina de l'handbol estatal i ... empat. Després pels diaris i parlant amb l'Oscar vaig saber que van perdre els dos següents partits i que no es clasifiquen per la següent fase. Vaig veure el partit acompanyat de entrenadors de renom com el Sr. Villanueva i el Sr. Francino a més de l'esmentat Oscar, i vaig comprobar que si no ets partícep directe d'un esport (entrenador , directiu,aficionat) és com si prens un cafè descafeinat,sense sucre i la llet desnatada.
Segons paraules al diari del Marc Fornós (entrenador de l'Amposta),és probable que hi hagi un replantejament en l'equip. El que sí vam coincidir els que erem allí va ser en uns conceptes:
-L'estructura d'un equip que vol assolir un ascens ha de ser la necessaria per la categoría superior.
-És imprescindible en aquests nivells la figura del Segon Entrenador.
-Totes les jugadores de l'equip han de comptar i no només el set inicial, sobretot jugant tres partits en tres dies.
En fi vaig rebre la meva dosi d'handbol recomanada post destitució.
Ara la veritat és que intento obrir altres fronts ,que no podia fer-ho intentant portar un equip com jo penso que s'ha de portar .
A fi de comptes sóc un Entrenador aficionat, o no.

Una habitació mig fosca, un bon puro (obrint la finestra), les condicions que es requereixen per deliberar amb un mateix i donar lloc a una ferma convicció. Daniel Constantini (Ex seleccionador de França, Campió del Món). Paroles de Coach, Ed. Solar.

103469 després...

Aquestos són els kilómetres que he fet des del primer dia que vaig agafar les regnes del sènior del Vendrell, i que van finalitzar ahir amb la tornada del partit a Mataró...
A partir del dimarts un altre cos tècnic s'en farà càrrec i em consta extraoficialment que s'ha portat algú molt vàlid, ja se sap a rei muerto ....
Donar les gràcies a tothom que m'ha donat suport en el temps que he estat allí i m'han aguantat les meves anades d'olla...
En definitiva si algú busca entrenador recién destituit ja sabeu truqueu-me, estic obert a ... ....

Ens mantenim o no ??...

Últim partit de Lliga jugat físicament al camp del Mataró, recollidor merescudament abans del partit de la copa de campió de Lliga. Mentalment també jugavem a les pistes de Sant Martí i de Gavà, però sobretot a la pista de la Salle Bonanova.
Respecte el nostre partit una primera part de equip de Lliga amb tot mereixement, tot i que el local ha jugat amb molts jugadors no titulars, nosaltres sabiem el que ens jugavem . 14 - 18 al descans a favor nostre.
La segona part ha canviat la decoració en només 10 minuts , els que ha necessitat el conjunt d'en Guiteras per empatar el partit i a partir d'aquí manar en el marcador fins al final,35-32.
La clau del partit dos jugadors : el primera línia SERGI RODRÍGUEZ amb 10 gols i la direcció total del seu equip i el porter dels segons 30' , em sembla que es diu Antoni Busquets??.
Al final sabent que la salle ha guanyat ,que el poblenou no ha guanyat i que el manyanet no ha guanyat, fem un cóctel explosiu i surt...... el que baixa és..... si els números no fallen........
Poblenou per 3 gols de diferència respecte a nosaltres.
D'es d'aquí voldría explicar-lis a uns quants jugadors del Manyanet la importància de jugar TOTS els partits fins al final i no acabar-los 15 o 10 segons abans.
Probablement al final no baixarà cap equip , perque veig en el Mataró, encara que Palautordera també tingui les seves opcions a pujar a Primera Nacional, crec que s'ho mereixen pel treball que estàn fent al club i sobretot a la base.

Recordeu que els veritables protagonistes d'aquest joc i els que el públic ha vingut a veure sou els jugadors, per això quan sortiu a la pista els hi heu d'oferir tot el que sabeu. Claudi Olivé. Abans de sortir a jugar contra algún equip.