dilluns, 29 de desembre de 2008

Música d'escalfament...

Tinc la intenció d'editar un CD per quan fem l'escalfament previ als partits, si us plau deixeu-me les vostres suggerencies, seràn escoltades.
Entre tots sortirem com a motos a jugar...

diumenge, 28 de desembre de 2008

M'ha tocaooooo...

Espectacular cap de setmana d'handbol. Vaig començar-lo amb l'assistència a unes xerrades sobre Preparació de partits de dos entrenadors d'èlit, en Xavi Sabaté (segon entrenador de l'Antequera ASOBAL) i d'el Manolo Montoya anterior entrenador del BM. Granollers (ASOBAL).
Quasi quatre hores d'interesantíssima informació i de comprobar que qualsevol petit detall pot ser bó alhora de fer el que ells anomenaven "plan de partido".
També vaig poder comprovar que moltes de les meves pràctiques com a entrenador poden ser aplicables als equips d'èlit, així com també ens vam quedar una miqueta sorpresos de que això de l'èlit en l'handbol només ho és als 4 ó 5 equips punters, i que els demés tenen problemes econòmics fins al punt de que 4000€ poden ser una xifra impossible per tenir el software millor per tal de fer l'anàlisi dels rivals. Si més no perplexos al tractar-se de la "Millor LLiga del Mòn".
Entre xerrada i xerrada sorteig d'un esplèndid webminari del XESCO ESPAR subvencionat per la Federació Catalana Handbol, i gràcies a que estava assegut a la fila 4 i cadira 4 em va tocar a mí. La sort me la donar un xaval de Mallorca que era present. Per mí és un gran premi de loteria.
Per la tarda doble ració de partits entre els quatre millors equips de la lliga Asobal, un espectacle. Encara que potser el palaublaugrana no sigui, a no ser que jugui el barça un lloc per gaudir de les aficions dels equips d'handbol.
Probablement molts de vosaltres vàreu veure els partits per la tele, jo us diré unes cosetes que probablement no van sortir en antena.Els escalfaments són pràcticament iguals en tots els equips tot i que es deix entreveure el pes d'algún jugador, mentre en el Barça el dirigeix el Víctor Tomàs en el Ciudad Real ho fa l'Hombrados i en l'Ademar tenen un tècnic que ho supervisa i en el Portland (diría que) ho fa el Juancho.
Els segons Entrenadors tenen funcions més o menys específiques, mentre el Pasqui al Barça té una gran notorietat, el del Portland no sé qui és, i el del Ciudad Real tracta als jugadors a nivell més individualitzat.
Una coseta més ... sabeu qui era el taula o delegat federatiu del primer partit?... El Sr. Cubel. Merder en el que va posar als àrbitres amb el marcador i demés problemes , cosa que també hauría de mirar el FCBarcelona en cas de que el marcador sigui el seu.
Al final Diumenge vaig a anar a veure la final com un aficionat més (anava amb la Clàudia i l'Aleix els, meus fills)i la pallissa que li va fotre l'Ademar al Barça en tots els aspectes del joc va ser monumental, i la forma com s'estavellava l'atac català contra l'Alilovic (porter dels Lleonesos)em va recordar la nostre eficàcia davant el Palautordera. Just guanyador del torneig.
Després per la tele declaracions del secretari tècnic l'Enric Masip, recordant com sempre fa les seves èpoques de jugador i els coll...ons que hi fotien etc...etc... Algo deu passar per aquell vestidor quan l'Iker Romero no va anar ni convocat i no s'en sap lesió alguna.
Sobredosis d'Handbol que l'únic que fa és donar-me més ganes de tornar a la feina diaria d'entrenar i de competir els caps de setmana.

La final no és para jugarla és para ganarla. Jordi Ribera .As.com

diumenge, 21 de desembre de 2008

Com una escopeta de fira...

Últim partit de l'any i segona derrota consecutiva a casa, aquesta vegada contra el segon clasificat el Palautordera. El guió del partit molt similar al de la setmana passada però amb l'afegit que hem fallat 6 penaltys i 14 xuts de 6 metres. Així evidenment és impossible guanyar a equips amb ofici en algún dels seus jugadors, per això van com van en la classificació. Fer 20 gols en una hora de joc ho diu tot sobre com teniem el punt de mira. El cantó positiu que si que hi és, són els 25 gols que vam encaixar. Com sempre dic jo, sóc un entrenador que va millor en defensa que en atac i els números canten.
Properament i ja que he vist a tots els equips faré un petit resum de la categoría fins la data.
A mode d'introducció dir-vos que la diferència entre el primer i els altres crec que és molt gran, però que tots els altres els podríem posar al mateix sac. El nivell malauradament és més aviat precari.
En un altre àmbit de coses és vol potenciar desde tots els estaments l'esport femení i quan es guanya o s'obtenen resultats excel·lents en alguna disciplina es passa tant de puntetes que tant sols s'enteren a casa seva.ENHORABONA a les jugadores que van assolir la medalla d'argent al passat Europeu. Amb l'esport femení ens ehem de mirar amb els països nórdics on les dones estan a un nivell de popularitat similar als homes.
Ara desde la Federació Espanyola no es pot dir que no es fan les coses per manca d'experiència ja que ha sortit el president que ha passat per tots els càrrecs possibles en l'handbol, el sempre difícil d'entendre Juan de Dios Romàn.
Ja només hem queda, per si no escric res més abans festes desitjar-vos als fidels que hem seguiu pel monitor Bones festes de Nadal i un imborrable 2009 i encara que sapigués els numeros de mòbil de tothom no espereu un SMS, ja que no m'agrada aquesta nova fórmula de felicitació.

La sencillez en la enseñanza del Balonmano y por lo tanto en los entrenamientos ha de ser una de las pretensiones de todo entrenador. Juan de Dios Román. Xerrada tècnica Gavà 1987.

dissabte, 13 de desembre de 2008

CONTENT, però amb els mateixos punts.

Per mi ,avui hem jugat dos equips de CATEGORÍA de LLiga Catalana. El Mataró té sens dubte varis jugadors amb molts coneixements de l'handbol. Nosaltres i donant raó a l'enquesta que vaig fer hem sortit centrats i forts potser pel cartell del rival. Hem fet un molt i molt bon partit fins el minut 15 aprox. de la segona meitat quan potser pel cansament o per la mancança d'idees en atac em perdut un parell de pilotes, lo que ha suposat una diferència de 3/4 gols (no ho sé perque avui no tenia DELEGAT)que donat la igualtat dels equips ens ha fet possible lluitar pel triomf (22--27). No sóc entrenador que busqui excuses a les derrotes ni per part arbitral (tot i que NO m'agradat gaire)ni per part de falta de jugadors, però es cert que jugar sense recanvi natural al central i sense el màxim golejador de l'equip és donar massa avantatge a un equip que va líder imbatut.
Buscant lectura positiva al partit, certificar que cada dia anem creixent com equip a la pista i ho hem demostrat contra dos grans rivals. L'altre és que m'he estalviat pagar un sopar a tots els jugadors.
La setmana que vé últim partit abans del parón de Nadal contra el segon classificat, un Palautordera que de ben segur també ens posarà les coses molt difícils.

El sistema nos lleva hasta el cuarto periodo. En el cuarto periodo tu liderazgo ,tu unidad, tu comprensión de la plantilla , tu satisfacción de los roles emergían. Ypienso que és así como ganábamos. Michael Jordan dixit. Canastas Sagradas. Phil Jackson. Ed. Paidotribo.

diumenge, 7 de desembre de 2008

BON VOYAGE...

Segon desplaçament a terres gironines amb la dificultat afegida de trobar retencions a l'autopista per ser el pont de la constitució o de la puríssima segons es vulgui. Al bus una película per donar autoestima (Casi 300),sense comentaris...
Partit difícil per la categoría del rival (GEiEG)però que són els que demostrem la nostra predisposició a gaudir del nostre esport. Jugadors a les seves files que han jugat a Divisió d'Honor però que ni a ells perdonen els anys (i sobretot els kilos), tot i això porten el pes del seu equip, encara que aquesta vegada la nostra defensa els ha sapigut parar en moltes fases del partit.
Destacar per part nostra el bon treball en atac basat en llençar amb confiança en els moments que tocava i no "rifar" pilotes. Quasi tots els jugadors han aportat gols i l'encert a la porteria en moments claus han fet que arribessim amb una renda de 3 gols a favor quan faltava poc per acabar. El meu grau de felicitat i satisfacció per la primera victòria fòra era fàcil de veure i és dels partits on un entrenador se sent agraït de disposar d'uns jugadors amb capcitat de sacrifici i de treball en benefici pel col·lectiu, sobretot els que no van jugar o ho vàren fer pocs minuts.
Al final rotllana al centre de la pista i sense poder fer els estiraments dels guanyadors perque el partit va acabar quasi a les quatre, això sí el 29--31 ens omplia de joia.

10 Euros a dos jugadors del Manyanet per desconsideració a mí..., me'ls hauríen de donar a mí "pel dany moral"...
La Tercera està de pont i l'Amposta masculí va perdre amb algun incident que altre...
Si seguiu el nostre equip no us perdeu el partit del proper dissabte contra el líder, porteu qualsevol estri per fer soroll, el necessitarem per poder guanyar.