Estimats seguidors de l'handbol, aquest passat dissabte vaig fer d'espectador en dos esdeveniments handbolístics. L'un el partit del sènior B d'Ascó disputat a st. Joan d'Espí a primera hora de la tarda i gaudint-lo juntament a unes 50 persones, l'altre al vespre juntament amb unes 6000 aficionats la majoria del Barça, els altres Danesos, en el partit de Champions League ón els amos del Palau Blaugrana van perdre l'eliminatòria (el partit el van guanyar) per arrivar a la final a 4 de Colònia. Si m'haguessin posat un pulsómetre s'hagués pogut detectar que el meu cor va bombejar més sang en el primer partit que no en el segon, tot i la magnitut del partit. I es que per a mí lo realment important és ón hi puc participar d'una o altra manera, deixant-me amb una certa indiferència (encara que volia que guanyés el Barça) els partits ón sols actúo com espectador. Ara aixó no vol dir que de tant en tant m'agrada anar a veure els superprofessionals, sobretot per veure les coses que desde casa no es veuen com per exemple els escalfaments dels equips i la diferència entre ambdós contendients. De fet aquesta era la primera ocasió que veia aquesta temporada al Barça. Ara el principal motiu de joia de tota la tarda va ser la companyía de les jugadores i seguidors de les séniors B, alguna del primer equip i principalment de la Clàudia, la meva filla.
De tornada i gràcies als mòbils amb tràfic de dades vaig aprofitar per fer uns petits contactes esperant que donin efectes positius per la propera temporada... ...
En els sectors per l'Ascens a Divisió d'honor de Plata tant el Molins de Rei com el Granollers han guanyat els tres partits jugats i es classifican amb el factor pista a favor per la propera i definitiva fase que consisteix en una eliminatòria d'anada i tornada. Que tinguin sort i que disposin dels recursos necessaris en cas del triomf final.
Del meu equip no he dit res perqué aquesta jornada descansem i de fet ja ens va bé.
Ah, un petit incís, comencem a veure la llum de tunel en les lesions d'algunes jugadores que l'any vinent ens han de donar un plus.
Qué rendimiento!!. Qué drama!!. Qué fiesta!!. AGCopenhagen es a la final4 después de un esfuerzo fantástico en Barcelona. Web del Club Danés.
diumenge, 29 d’abril del 2012
diumenge, 22 d’abril del 2012
Parlar i escoltar... ...
Benvolgudes amigues i amics del blog. La setmana que laboralment estic de retén hem deixa tant trastocat i aixafat que no hem queden ganes ni temps per actualitzar els pensaments escrits al món virtual.
Avui hem jugat el segon partit de Copa i igualment que va passar al primer hem perdut. Al nostre equip tothom és conscient (així ho intento explicar)que la Copa fa que els entrenaments tinguin un cert sentit. Així hem iniciat el període transitori post competitiu, treballant aspectes tant de técnica individual com de joc col·lectiu que recordant alguns dels partits més recents de lliga ens adonem que és necessari treballar-los.
També i aprofito per donar una de les dues notícies que tinc, la temporada vinent seguiré al capdavant de l'equip sènior del C.H.Ascó. Aixó com he fet sempre comença amb la planificació tant de jugadores com de staff tècnic i fa que em passi moltes estones xerrant amb membres de l'equip. Si unes coses he aprés amb aquestes noies és escoltar, no només sentir sino saber el que diuen, encara que alguna hem dirà que a ella no li faig cas etc... espero que com en les notes escolars estigui progressant adequadament. Potser es pot pensar que és molt aviat per fer aquesta planificació tenint en compte que encara competim els dos equips sèniors, però això és una de les avantages d'estar en un club que desde sempre ha treballat així sense deixar-ho tot per l'últim moment.
Aquest últim divendres s'han jugat dos partits interessants. L'un a molts kilómetres, a Copenhagen amb derrota del Barça de sis gols en el camí cap a la final a 4 de Colònia, davant d'uns 20.000 espectadors, permeteu-me la llicència, la òstia. L'altre i que vaig veure juntament amb el meu fill després del nostre entreno, el partit del Cambrils contra el Garbí de palafrugell (233km) i que van guanyar els locals comodament mentre degustavem uns àpats del Mcd...... .
La setmana passada i com era d'esperar l'Itxako va guanyar la Copa de la Reina i que en les semifinals es va enfrontar al Mar Alicante ón juga la Catalana Núria Gràcia, amiga d'alguna de les components de l'Ascó, així com la ex lleidatana Anna Manaut.
En definitiva després d'una setmana dura laboralment la meva dosi d'handbol amb aquestes noies em fa tornar a sentir-me bé i crec que és el senyal de que puc continuar al capdavant de l'equip.
Avui hem jugat el segon partit de Copa i igualment que va passar al primer hem perdut. Al nostre equip tothom és conscient (així ho intento explicar)que la Copa fa que els entrenaments tinguin un cert sentit. Així hem iniciat el període transitori post competitiu, treballant aspectes tant de técnica individual com de joc col·lectiu que recordant alguns dels partits més recents de lliga ens adonem que és necessari treballar-los.
També i aprofito per donar una de les dues notícies que tinc, la temporada vinent seguiré al capdavant de l'equip sènior del C.H.Ascó. Aixó com he fet sempre comença amb la planificació tant de jugadores com de staff tècnic i fa que em passi moltes estones xerrant amb membres de l'equip. Si unes coses he aprés amb aquestes noies és escoltar, no només sentir sino saber el que diuen, encara que alguna hem dirà que a ella no li faig cas etc... espero que com en les notes escolars estigui progressant adequadament. Potser es pot pensar que és molt aviat per fer aquesta planificació tenint en compte que encara competim els dos equips sèniors, però això és una de les avantages d'estar en un club que desde sempre ha treballat així sense deixar-ho tot per l'últim moment.
Aquest últim divendres s'han jugat dos partits interessants. L'un a molts kilómetres, a Copenhagen amb derrota del Barça de sis gols en el camí cap a la final a 4 de Colònia, davant d'uns 20.000 espectadors, permeteu-me la llicència, la òstia. L'altre i que vaig veure juntament amb el meu fill després del nostre entreno, el partit del Cambrils contra el Garbí de palafrugell (233km) i que van guanyar els locals comodament mentre degustavem uns àpats del Mcd...... .
La setmana passada i com era d'esperar l'Itxako va guanyar la Copa de la Reina i que en les semifinals es va enfrontar al Mar Alicante ón juga la Catalana Núria Gràcia, amiga d'alguna de les components de l'Ascó, així com la ex lleidatana Anna Manaut.
En definitiva després d'una setmana dura laboralment la meva dosi d'handbol amb aquestes noies em fa tornar a sentir-me bé i crec que és el senyal de que puc continuar al capdavant de l'equip.
diumenge, 1 d’abril del 2012
De top en top i tiro perque ....
Estimats seguidors del meu blog, permeteu-me que avui comenci amb una noticia dolenta, l'equip del Vendrell de 1ª Nacional ha perdut la categoría a manca d'una jornada per la finalització de la lliga. Tant de bó que solsament sigui un petit pas enrera per tornar a agafar empenta per continuar sent un equip referent en l'handbol masculí de la província de Tarragona.
També del Vendrell són dues de les jugadores juvenils (l'Ester i l'Anna) que defensen la samarreta de l'Amposta i que avui han jugat la final del top4 de la categoria i que l'han perdut davant el Granollers. Previament La Roca havia guanyat a la Cooperativa Sant Boi i també s'ha classificat per disputar els campionats d'Espanya. En l'equip del Vallés hi juga una noia d'Ascó (la Judith)amb una bona projecció.
M'agradaria comentar alguns aspectes del joc ofert pels equips però la veritat m'he passat més temps parlant amb gent coneguda que mirant els partits, i això també forma part de gaudir del nostre esport.
En la jornada d'ahir vaig passar-me per Molins per veure les semifinals de l'altre top4, el sènior i tot i que també vaig poder parlar amb algú que altre conegut vaig estar més atent al joc ofert.
En la primera semifinal el Granollers va posar les coses al lloc al guanyar comodament a La Roca, el que no veia tant normal era els resultats apretats que s'havien donat en la fase regular malgrat saber de la rivalitat màxima entre ambdós clubs. L'altre semifinal enfrontava a l'amfitrió vers el Tortosa i ràpidament també es va veure que les ebrenques tenien poques possibilitats d'arrivar a la final i més al saber que una de les jugadores pilars per l'equip estava lesionada. També es va notar per l'actitut diferent d'altres partits de la seva banqueta.
Les poques opcions de gunayar de les Tarragonines eren aturades en moltes ocasions per l'actuació de la portera del Molins la Cruz Robles, que amb una edat més que considerable (a les dones es veu que no els hi agrada que sàpiguen l'edat que tenen)va ser una de les peces claus en la victòria de les que a posteriori (léase avui) han estat les campiones de la Lliga Catalana 2011/2012.Dir que l'equip campió compte amb una jugadora també de la província, la Clara Marqués.
Com que a manca de 15 minuts era evident (a no ser que hi hagués un daltabaix)la victòria de les molinenques vaig enfilar la ronda del litoral i vaig fer cap al pabelló de Can Vinader on es jugava un partit entre la primera i la tercera classificada de Divisió d'honor Plata femení o el que es igual entre el Castelldefels i el València. Molt bon ambient, bona preformance amb música als penals, i sorolls varis per animar a la grada, així com repartiment de gorres i sorteijos varis a la mitja part, i sobretot (reivindico això per a tots els pabellons)servei de bar que potser no era gaire espléndid en qüestió de género però feia ambientillo. El joc me l'esperava una miqueta millor, tenint en compte les posicions ocupades a la taula, sobretot per part de les locals que no crec que fessin un dels seus millors partits. Bones combinacions amb el joc amb el pivot del Castelldefels i més joc pels llençaments de la primera línia de les valencianes. La diferència de qualitat entre les categoríes és evident però jo ho definiria per la qualitat d'algunes jugadores ja que d'altres, o més ben dit que algunes (poques) jugadores de Lliga podríen perfectament haver estat participant al'últim partit que vaig visionar in live ahir dissabte.
Ah!!! va guanyar el València.
En termes d'handbol masculí el Cambrils va empatar en el seu partit però continúa frec a frec en la lluita per assolir les dues primeres posicions de Segona que donen el passi a la Primera Catalana.
I si he començat amb una notícia no gaire bona (per no dir dolenta)acabaré el repàs amb la desaparició de l'equip de tercera de l'Alcover amb la consecuent multa etc...
Després d'aquest empatxo de pilota he anat a fer una calçotada amb algunes de les jugadores i l'staff (m'agrada aquesta paraula)on com no, hem continuat parlant d'handbol per la desesperació (des d'aquí disculpes) de les dones casades que hi han assistit.
Se ha llegado a comprender por fin que hay que hacer las cosas en serio y al completo para poder optar al éxito, sea cual sea la categoría en la que estemos enmarcados. Manel Comas. Baloncesto, más que un juego. Ed. Gymnos.
També del Vendrell són dues de les jugadores juvenils (l'Ester i l'Anna) que defensen la samarreta de l'Amposta i que avui han jugat la final del top4 de la categoria i que l'han perdut davant el Granollers. Previament La Roca havia guanyat a la Cooperativa Sant Boi i també s'ha classificat per disputar els campionats d'Espanya. En l'equip del Vallés hi juga una noia d'Ascó (la Judith)amb una bona projecció.
M'agradaria comentar alguns aspectes del joc ofert pels equips però la veritat m'he passat més temps parlant amb gent coneguda que mirant els partits, i això també forma part de gaudir del nostre esport.
En la jornada d'ahir vaig passar-me per Molins per veure les semifinals de l'altre top4, el sènior i tot i que també vaig poder parlar amb algú que altre conegut vaig estar més atent al joc ofert.
En la primera semifinal el Granollers va posar les coses al lloc al guanyar comodament a La Roca, el que no veia tant normal era els resultats apretats que s'havien donat en la fase regular malgrat saber de la rivalitat màxima entre ambdós clubs. L'altre semifinal enfrontava a l'amfitrió vers el Tortosa i ràpidament també es va veure que les ebrenques tenien poques possibilitats d'arrivar a la final i més al saber que una de les jugadores pilars per l'equip estava lesionada. També es va notar per l'actitut diferent d'altres partits de la seva banqueta.
Les poques opcions de gunayar de les Tarragonines eren aturades en moltes ocasions per l'actuació de la portera del Molins la Cruz Robles, que amb una edat més que considerable (a les dones es veu que no els hi agrada que sàpiguen l'edat que tenen)va ser una de les peces claus en la victòria de les que a posteriori (léase avui) han estat les campiones de la Lliga Catalana 2011/2012.Dir que l'equip campió compte amb una jugadora també de la província, la Clara Marqués.
Com que a manca de 15 minuts era evident (a no ser que hi hagués un daltabaix)la victòria de les molinenques vaig enfilar la ronda del litoral i vaig fer cap al pabelló de Can Vinader on es jugava un partit entre la primera i la tercera classificada de Divisió d'honor Plata femení o el que es igual entre el Castelldefels i el València. Molt bon ambient, bona preformance amb música als penals, i sorolls varis per animar a la grada, així com repartiment de gorres i sorteijos varis a la mitja part, i sobretot (reivindico això per a tots els pabellons)servei de bar que potser no era gaire espléndid en qüestió de género però feia ambientillo. El joc me l'esperava una miqueta millor, tenint en compte les posicions ocupades a la taula, sobretot per part de les locals que no crec que fessin un dels seus millors partits. Bones combinacions amb el joc amb el pivot del Castelldefels i més joc pels llençaments de la primera línia de les valencianes. La diferència de qualitat entre les categoríes és evident però jo ho definiria per la qualitat d'algunes jugadores ja que d'altres, o més ben dit que algunes (poques) jugadores de Lliga podríen perfectament haver estat participant al'últim partit que vaig visionar in live ahir dissabte.
Ah!!! va guanyar el València.
En termes d'handbol masculí el Cambrils va empatar en el seu partit però continúa frec a frec en la lluita per assolir les dues primeres posicions de Segona que donen el passi a la Primera Catalana.
I si he començat amb una notícia no gaire bona (per no dir dolenta)acabaré el repàs amb la desaparició de l'equip de tercera de l'Alcover amb la consecuent multa etc...
Després d'aquest empatxo de pilota he anat a fer una calçotada amb algunes de les jugadores i l'staff (m'agrada aquesta paraula)on com no, hem continuat parlant d'handbol per la desesperació (des d'aquí disculpes) de les dones casades que hi han assistit.
Se ha llegado a comprender por fin que hay que hacer las cosas en serio y al completo para poder optar al éxito, sea cual sea la categoría en la que estemos enmarcados. Manel Comas. Baloncesto, más que un juego. Ed. Gymnos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)