dimarts, 12 de juliol de 2011

Donem-nos a conèixer...

Seguidors de l'handbol, sigueu benvinguts al meu espai personal. Avui voldria reflexionar (l'estiu és perfecte per fer-ho), sobre el perquè dediquem esforços en fer quelcom que ens agrada sense trobar les compensacions que voldriem. No vull dir amb això que el senzill fet de practicar l'esport que ens apasiona no ens produeixi endorfina, sino el fet de mantenir la motivació setmanal per entrenar i millorar i tenir com a recompensa els dos punts del cap de setmana. És evident que en funció del rival que tindrem dissabte o diumenge i de lo proper que es trobi del nostre equip en la taula classificatòria o en el territori, no serà gaire difícil veure que qualsevol activitat plantejada en l'entrenament és executada a una intensitat òptima.
Però després del partit i independenment del resultat que haguem obtingut (si hem guanyat és més fàcil) s'ha de mantenir la motivació per al proper partit. Ja sabem que una de les motivacions que ens queda als esportistes amateurs és el reconeixement social (cadascú al seu nivell de popularitat), el que ens preguntin pel resultat de l'últim partit a l'universitat o a la feina, que diguin que han llegit un article de diari o d'internet on sortiem nosaltres o el nostre equip, qualsevol comentari que tingui en comú l'activitat que fem periòdicament.

Una de les maneres que tenim per mantenir viva la flama handbolística (en el nostre cas)durant la setmana és entrar als foros on es parla d'handbol i deixar comentaris de la nostre visió particular (sense mals rotllos) de com ha anat el partit de referència o de qualsevol notícia que ens afecti directe o indirectament. Jo crec que (i parlo sobretot de l'handbol Català femení)ens fa vergonya que ens puguin titllar de persona poc atrafegada i que només té handbol com a distracció o que si escrivim algun comentari els altres equips se'n puguin aprofitar per saber tàctiques, fitxatges, etc.... Amb aquest aspecte (també hi han més equips) els nois usen més les noves tecnologies i inclús alguns jugadors o entrenadors ( Ibanix 1980 o milan_kalina) són reconeguts en totes les pistes pel fet dels seus bons comentaris en vers els rivals o altres equips ja siguin de la seva competició o d'altri.

En definitiva amics i amigues que us estimeu l'handbol expliqueu per qualsevol mitjà del que disposeu la vostra tasca o la del vostre equip, un resultat o un dubte, una queixa o un reconeixement i de ben segur fer-ho us ajudarà a rebre encara, més bones sensacions de la vostra passió .

Com diuen per aquestos móns; que parlin de tú, encara que sigui malament.


La notícia "boom" de la setmana és l'usufructació de l'escut i del nom Atlético de Madrid per part del que fins ara havía estat Ciudad Real. Diners els del Manzanares no hi ficaran ni un euro, però potser ajudarà d'alguna o altra manera ha estar més present en els mitjans de comunicació, i només per això ja és bona senyal. I si no espereu la tretzena jornada on es viurà els primers dels enfrontaments entre "madrilenys" i catalans.


Un jugador automotivado requiere menos control por parte del entrenador, pierde menos tiempo en los entrenamientos y suele rendir más en los partidos. Psicología Aplicada al Balonmano. Ana Cruz Pérez Guillorme/ Toni Gerona Salaet.

Ed. Paidotribo.

diumenge, 3 de juliol de 2011

En l'epicentre de la notícia...

Amics i amigues de l'handbol Tarragoní (província), cert és que per estar ben informat d'un tema que t'intressi has d'anar allà on vegis una mica d'activitat del tema en qüestió, encara que no tingui res a veure (o ben poc) amb les notícies trobades.
Això és el que m'ha passat aquest cap de setmana en el torneig organitzat per l'Andrei Txepkin a Salou i que després de dos dies d'assistència i veure un alt nivell d'handbol formatiu (tot i estar fòra de temporada) amb jugadors que amb molta probabilitat algun dia els veurem disputar una final de Champions, me'n vaig assabentar de notícies força interessants.
En relació amb els partits observats dir que els equips ja tenien força treballat el joc col·lectiu i que principalment els mitjans emprats eren el bloqueig i les fixacions amb continuïtats amb un resultat molt atractiu pels espectadors. És de lloar el grau de competitivitat dels jugadors desde edats tant petites. Individualment destacar el porter del Barça, el pívot del Ademar León, el central del Kiel, i els dos laterals del Chambéry francés. També dèu d'ajudar el fet de tenir com a responsables a les banquetes jugadors o ex-jugadors de la talla de David Davis en el Ciudad Real,
el mateix Txepkin al Barça o el grandíssim Jackson Richardson en el conjunt francés.
La primera notícia fòra del torneig va ser la voluntat de l'Andrei de portar el segon equip del Barça i la negativa de la secretaria tècnica a donar-li l'equip.

L'altra notícia va ser la inestabilitat del projecte Vendrell, ja que en aquestes alçades no tenen entrenador pel primer equip i sembla que el tema econòmic (com la majoría de clubs) pot patir una retallada considerable, a més la base tampoc no la tenen del tot clara i més després de la marxa (destitució)del Davor com a responsable la passada temporada. Espero que entre tots els amants de l'handbol en el Baix Penedés tirin endavant el club.
L'altra notícia apareguda en els mitjans escrits és la possible desmantelació de l'Amposta després de fer varies fases per pujar de categoría i no assolir-ho, desmantelació encapçalada per la marxa de la filla del president l'Alba Simón a un conjunt de Gijón de la ABF i seguida per la no continuïtat de dues jugadores rumaneses. Per contra han fitxat a la lateral esquerra del Tortosa, fet que pot influir en el nostre rival de Lliga Catalana. També i en relació al Tortosa dir de la probable no renovació de la jugadora ex del Tarragona, Patri Úbeda.
Vaig aprofitar també per parlar amb la mare d'una jugadora meva i copsar la visió per part de la grada que es té de la forma de jugar que marco en el meu equip amb diferència amb altres entrenadors, ni millor ni pitjor, diferent.
La salut de l'handbol masculí de base la vaig diagnosticar quan a la meva pregunta de que si era factible que alguna selecció cadet de la província pogués competir amb els equips de Salou em van dir que tant sols i han dos equipets amb cara i ulls que treballen mínimament i amb efectius suficients.
Des d'aquí una salutació als àrbitres del torneig salouenc, que ni més ni menys dos eren els jovenets que em van pitar a Vilanova del Camí de tant gran record. Una recomanació a l'Andrei, si torna a organitzar un torneig d'aquesta magnitut que s'asseguri que els arbitres no necessitin tenir el protagonisme.

En relació al curs de monitor i per donar aptes als alumnes desde la federació demanen que facin una memòria (planificació )anual d'un equip de base, amb períodes, continguts, objectius, etc... un treball que no entrava dins el programari del curs i que jo personalment crec que no ho vaig fer fins al curs de territorial com a mínim.

La sort de Garralda no va millorar, es va obrir el pòmul dret després xocar amb Txepkin. El cor del Dream Team. Enric Masip. Ed. La Magrana.