The End...

Amics i amigues, així és el títol del mail que vaig rebre el dissabte passat del Jano Francino. Un mail que em va deixar preocupat pel seu estat de salut i per la seva visió de l'handbol Tarragoní.
L'estat de la seva salut encara el desconec però vaig poder veure en primera persona l'estrepitosa desorganització de la Festa de l'handbol Tarragoní.
En primer lloc s'hi jugaven partits de handbol gespa on hi havien de xiular arbitres enviats desde barcelona, com ultimament es feia , doncs van pitar col·laboradors del club organitzador , el Tarragona H.C.. Jo vaig entrar al pavelló i allò semblava més un refugi antiaeri que un pavelló on jugava una selecció Catalana i una de Tarragona en fèmines, ja que la iluminació era molt deficient. Com a re`sponsable directiu de la Catalana tan sols hi havia l'Agustí Calbet ajudat pel Nil. No hi havia ni mopa ni speaker ni res. Pobre , molt pobre. Per més inri l'últim partit , el que enfrontava les seleccions masculines tan sols va comptar amb un àrbitre, el qual se li ha de donar les gràcies per xiular tot sol, ja que el Sr. Benito va decidir que ja en tenia prou. S'haurà d'esbrinar les raons pel qual els àrbitres de Tarragona estan enfadats, però es cert que no en tenien cap culpa els jugadors que es van enfrontar.
L'Oscar Fernàndez va dimitir del càrrec de secretari tècnic de Tarragona i el colmo va ser que els responsables de les seleccions van demanar jugar tres parts de 20 minuts en comptes de dues de 30. A més cap dels responsables tècnics de les seleccions Catalanes hi va assistir i això que un´viu ben aprop. Les jugadores del Tortosa (un dels dos clubs) no van voler jugar amb Tarragona.En definitiva una altre demostració del que som capaços de fer a Tarragona pel bé de l'handbol.
La meva reflexió és que davant d'aquests fets lo millor potser sería dedicar-se a altres hobbys.

OOS (FUERZA) . Signatura de l'Alejandro Francino en el seu mail del 19 juny 2010.