diumenge, 3 d’abril del 2011
Pista que voy...
Estimats amics i amigues aquesta es la frase que els esquiadors utilitzen quan fan un descens per les pistes, això mateix podría fer servir en veure la trajectòria de l'equip a nivell de puntuació, i es que ahir vam perdre un altre cop (21-15), aquest cop a Valldoreix i ja són cinc les derrotes consecutives que hem patit. Càstig massa excessiu per acabar la lliga regular. Per fer una miqueta de resum de la lliga (un altre dia ja valoraré més extensament la meva visió dels equips femenins), un top 4 amb equips molt compensats en el 7 inicial, una part mitja (entre les que estem nosaltres) d'equips molt irregulars (Mataró s'ha deixat punts incomprenssibles) i una part baixa que segons algún entrenador ha dit potser hagués sigut millor no fer la fase d'ascens.Sant quirze i Sant esteve Sesrovires han confirmat un descens cantat. Bé al final nosaltres hem quedat en setena posició i amb un regust agre (al menys a mí) de que no s'ha competit els 22 partits al màxim. A partir d'ara preparar la Copa, que ben bé no sé quin tipus de sistema es fa, però que es sorteija aquest dilluns. En fi una pàgina més en el nou llibre d'aquesta temporada a Ascó, i que intentarem que tingui un final algo més feliç. Com que la temporada NO s'ha acabat no vull donar notes, però pel que m'han confirmat s'haurà de començar a fer els moviments necessaris en cas de voler reforçar l'equip, perqué algún equip ja ha contactat amb jugadores de l'Ascó per la propera temporada. Senyors comença la cacera... El Vendrell Nacional masculí ja salvat juga l'últim partit a Saragossa, el Cambrils sembla ja salvat també tot i que necara queden varis partits, els nens de l'Elisabeth de Salou em sembla que no s'han inscrit a la Copa (mala notícia) i l'Amposta femení ha perdut la segona plaça al empatar a 24 però ja està classificat per la Fase d'ascens juntament amb Castelldefels i el Lleida. Ahir després de dinar vaig anar a fer un cafè amb amics de l'època final del Reus Deportiu, Chema Salido, Miguel Segura, Juan Noguero, Wifred Cantan, Albert Arnau, Antonio Molina, Eduard Nubiola (l'amfitrió),Chuma Alvarez, Azo (serbi), l'entrenador en Milan Kalina i el delegat Fèlix Alvarez, juntament amb el directiu d'aleshores Ton Roig. Una tarda de "remembers". Mi razón para entrenar es inspirar a la gente a través del equipo !para que se despierte! , y que cuando salga de ver un partido nuestro llegue un poco mejor a casa, hayamos o perdido, pero que haya visto como hemos luchado por lo que queríamos. Xesco Espar. Webminari Xesco Espar Coaching Systems.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada