Donem-nos a conèixer...

Seguidors de l'handbol, sigueu benvinguts al meu espai personal. Avui voldria reflexionar (l'estiu és perfecte per fer-ho), sobre el perquè dediquem esforços en fer quelcom que ens agrada sense trobar les compensacions que voldriem. No vull dir amb això que el senzill fet de practicar l'esport que ens apasiona no ens produeixi endorfina, sino el fet de mantenir la motivació setmanal per entrenar i millorar i tenir com a recompensa els dos punts del cap de setmana. És evident que en funció del rival que tindrem dissabte o diumenge i de lo proper que es trobi del nostre equip en la taula classificatòria o en el territori, no serà gaire difícil veure que qualsevol activitat plantejada en l'entrenament és executada a una intensitat òptima.

Però després del partit i independenment del resultat que haguem obtingut (si hem guanyat és més fàcil) s'ha de mantenir la motivació per al proper partit. Ja sabem que una de les motivacions que ens queda als esportistes amateurs és el reconeixement social (cadascú al seu nivell de popularitat), el que ens preguntin pel resultat de l'últim partit a l'universitat o a la feina, que diguin que han llegit un article de diari o d'internet on sortiem nosaltres o el nostre equip, qualsevol comentari que tingui en comú l'activitat que fem periòdicament.

Una de les maneres que tenim per mantenir viva la flama handbolística (en el nostre cas)durant la setmana és entrar als foros on es parla d'handbol i deixar comentaris de la nostre visió particular (sense mals rotllos) de com ha anat el partit de referència o de qualsevol notícia que ens afecti directe o indirectament. Jo crec que (i parlo sobretot de l'handbol Català femení)ens fa vergonya que ens puguin titllar de persona poc atrafegada i que només té handbol com a distracció o que si escrivim algun comentari els altres equips se'n puguin aprofitar per saber tàctiques, fitxatges, etc.... Amb aquest aspecte (també hi han més equips) els nois usen més les noves tecnologies i inclús alguns jugadors o entrenadors ( Ibanix 1980 o milan_kalina) són reconeguts en totes les pistes pel fet dels seus bons comentaris en vers els rivals o altres equips ja siguin de la seva competició o d'altri.

En definitiva amics i amigues que us estimeu l'handbol expliqueu per qualsevol mitjà del que disposeu la vostra tasca o la del vostre equip, un resultat o un dubte, una queixa o un reconeixement i de ben segur fer-ho us ajudarà a rebre encara, més bones sensacions de la vostra passió .

Com diuen per aquestos móns; que parlin de tú, encara que sigui malament.

La notícia "boom" de la setmana és l'usufructació de l'escut i del nom Atlético de Madrid per part del que fins ara havía estat Ciudad Real. Diners els del Manzanares no hi ficaran ni un euro, però potser ajudarà d'alguna o altra manera ha estar més present en els mitjans de comunicació, i només per això ja és bona senyal. I si no espereu la tretzena jornada on es viurà els primers dels enfrontaments entre "madrilenys" i catalans.

Un jugador automotivado requiere menos control por parte del entrenador, pierde menos tiempo en los entrenamientos y suele rendir más en los partidos. Psicología Aplicada al Balonmano. Ana Cruz Pérez Guillorme/ Toni Gerona Salaet.

Ed. Paidotribo.