Benvolguts handboler@s , aquesta setmana he tornat a obrir després de molt de temps de no fer-ho una carpeta del pc on tinc una intentona d'un llibre que parlarà evidenment d'handbol.
Tal i com es pot intuïr als que hem llegiu per aquí, m'agrada escriure, i autoanalitzar el que em passa principalment en el món de l'handbol, però també m'agradaría exposar d'alguna forma pensaments, vivències i coneixements en benefici principalment d'altres entrenadors.
Aquest retrobament però no ha fet minvar ni una miqueta el meu interés en la preparació pel partit que vam disputar ahir a La Roca del Vallés i que finalment vam perdre per 24-20. És evident que els entrenaments plantejats aquestos nadals i durant la darrera setmana no han servit per a l'objectiu de sumar els primers punts de l'any. Malauradament tampoc han servit per evitar una possible lesió de conseqüències ... ...
En un equip perdre o guanyar un partit pot comportar diverses reaccions en funció de l'importància que li doni cadascú dels protagonistes del "matx" envers les altres activitats de la vida, per exemple es pot perdre el partit i haver obtingut bones notes o inclús et poden haver ofert feina darrerament, amb lo que la pèrdua de dos punts són insignificants per malmetre l'estat d'ànim. També es pot haver fet un bon partit a nivell personal que la desilusió no és tant gran com si a més de perdre el partit t'ha sortit un partit desastrós a nivell personal. En aquestos casos solsament queda fer seguir entrenant, intentar seguir la planificació programada i gaudir al màxim de quan les coses surten bé en lo referent a l'equip com en lo personal. Fer un gol no és fàcil encara que ho sembli, així que guanyar un partit ... ...
El desencant per la derrota tampoc ha influit en la classificació momentània, ja que seguim a la quarta posició i tenim el gol average a favor amb La Roca, inminent seguidor.
La setmana vinent són festes de St. Antoni , a Ascó es celebren amb molts esdeveniments per a tothom, espero que no sigui un motiu de distracció i poder fer un petit parèntesi per jugar un bon partit el dissabte i seguir amb la festa després.
Avui comença l'Europeu a Serbia, país exportador de grandíssims jugadors d'handbol, noms com els ilustres Kalina, Skrebic, Vukovic,Vujovic i d'altres..., a veure si ens ofereixen un espectacle tant intens com el que ens van oferir les noies a Brasil.
Lo mio era el fútbol, pero una pulmonía me impidió seguir practicándolo y a los diecisiete años empecé a practicar balonmano. Milan Kalina. Campió Olímpic a Los Àngeles 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada