De top en top i tiro perque ....

Estimats seguidors del meu blog, permeteu-me que avui comenci amb una noticia dolenta, l'equip del Vendrell de 1ª Nacional ha perdut la categoría a manca d'una jornada per la finalització de la lliga. Tant de bó que solsament sigui un petit pas enrera per tornar a agafar empenta per continuar sent un equip referent en l'handbol masculí de la província de Tarragona.
També del Vendrell són dues de les jugadores juvenils (l'Ester i l'Anna) que defensen la samarreta de l'Amposta i que avui han jugat la final del top4 de la categoria i que l'han perdut davant el Granollers. Previament La Roca havia guanyat a la Cooperativa Sant Boi i també s'ha classificat per disputar els campionats d'Espanya. En l'equip del Vallés hi juga una noia d'Ascó (la Judith)amb una bona projecció.
M'agradaria comentar alguns aspectes del joc ofert pels equips però la veritat m'he passat més temps parlant amb gent coneguda que mirant els partits, i això també forma part de gaudir del nostre esport.
En la jornada d'ahir vaig passar-me per Molins per veure les semifinals de l'altre top4, el sènior i tot i que també vaig poder parlar amb algú que altre conegut vaig estar més atent al joc ofert.
En la primera semifinal el Granollers va posar les coses al lloc al guanyar comodament a La Roca, el que no veia tant normal era els resultats apretats que s'havien donat en la fase regular malgrat saber de la rivalitat màxima entre ambdós clubs. L'altre semifinal enfrontava a l'amfitrió vers el Tortosa i ràpidament també es va veure que les ebrenques tenien poques possibilitats d'arrivar a la final i més al saber que una de les jugadores pilars per l'equip estava lesionada. També es va notar per l'actitut diferent d'altres partits de la seva banqueta.
Les poques opcions de gunayar de les Tarragonines eren aturades en moltes ocasions per l'actuació de la portera del Molins la Cruz Robles, que amb una edat més que considerable (a les dones es veu que no els hi agrada que sàpiguen l'edat que tenen)va ser una de les peces claus en la victòria de les que a posteriori (léase avui) han estat les campiones de la Lliga Catalana 2011/2012.Dir que l'equip campió compte amb una jugadora també de la província, la Clara Marqués.
Com que a manca de 15 minuts era evident (a no ser que hi hagués un daltabaix)la victòria de les molinenques vaig enfilar la ronda del litoral i vaig fer cap al pabelló de Can Vinader on es jugava un partit entre la primera i la tercera classificada de Divisió d'honor Plata femení o el que es igual entre el Castelldefels i el València. Molt bon ambient, bona preformance amb música als penals, i sorolls varis per animar a la grada, així com repartiment de gorres i sorteijos varis a la mitja part, i sobretot (reivindico això per a tots els pabellons)servei de bar que potser no era gaire espléndid en qüestió de género però feia ambientillo. El joc me l'esperava una miqueta millor, tenint en compte les posicions ocupades a la taula, sobretot per part de les locals que no crec que fessin un dels seus millors partits. Bones combinacions amb el joc amb el pivot del Castelldefels i més joc pels llençaments de la primera línia de les valencianes. La diferència de qualitat entre les categoríes és evident però jo ho definiria per la qualitat d'algunes jugadores ja que d'altres, o més ben dit que algunes (poques) jugadores de Lliga podríen perfectament haver estat participant al'últim partit que vaig visionar in live ahir dissabte.
Ah!!! va guanyar el València.
En termes d'handbol masculí el Cambrils va empatar en el seu partit però continúa frec a frec en la lluita per assolir les dues primeres posicions de Segona que donen el passi a la Primera Catalana.
I si he començat amb una notícia no gaire bona (per no dir dolenta)acabaré el repàs amb la desaparició de l'equip de tercera de l'Alcover amb la consecuent multa etc...
Després d'aquest empatxo de pilota he anat a fer una calçotada amb algunes de les jugadores i l'staff (m'agrada aquesta paraula)on com no, hem continuat parlant d'handbol per la desesperació (des d'aquí disculpes) de les dones casades que hi han assistit.

Se ha llegado a comprender por fin que hay que hacer las cosas en serio y al completo para poder optar al éxito, sea cual sea la categoría en la que estemos enmarcados. Manel Comas. Baloncesto, más que un juego. Ed. Gymnos.