L'altre handbol...

Mare, amics i amigues em dec de fer gran. Aquest dissabte passat vam perdre de 5 a la pista del Molins de Rei (31-26), segon classificat i equip que l'anterior temporada es va guanyar el dret a jugar a la divisió de Plata però que no ho va poder fer per diners, o sigui un molt bon equip. Equip que a la primera volta el vam guanyar a casa i que llavors les del llobregat ho van atribuir a l'arbitratge cassolà. Doncs ahir a manca de 5/8 minuts i després de jugar molts minuts amb jugadores més aviat de banqueta van haver de fer sortir al camp els pesos pesats per no deixar escapar algún punt. Doncs tot i perdre els dos punts vaig sortir molt satisfet de veure com les "meves" jugadores son capaç de plantar cara fins el final als bons equips de la categoría.
L'altre handbol al qual em refereixo és el que es juga tant desde les banquetes com desde la grada. El primer en forma d'esperonar a les jugadores perque no defalleixin en cap de les accions del partit i que ens va fer entrar una i altra vegada dins el matx tot i que la renda en contra va arrivar alguns cops a 9 gols en contra. També desde la banqueta l'intent (forma part de la feina de l'entrenador)de generar dubtes als àrbitres d'algunes decisions preses, encara que ells mateixos moltes vegades i per voler donar explicacions es fiquen en uns fregats del qual no en saben sortir, però això també forma part de l'esport, el saber que en la majoría de partits com a visitant si hi ha alguna jugada dubtosa el veredicte va a favor del titular de la pista. Això no és cap crítica a la manera d'arbitrar del àrbitres del dissabte (que ho van fer força bé)ni vull insinuar que hi pot haver mala fe, senzillament i crec que fins i tot estadísticament si es tenen dubtes la majoría de vegades favoreixen als locals, siguin qui siguin i es diguin com es diguin, o sigui que ni el Molins va guanyar gràcies al àrbitres ni nosaltres tampoc a la primera volta.
També es pot saber si fas les coses bé o no tant bé, quan desde la grada (ahir darrera les banquetes)es comencen a escoltar improperis, renecs i algun que altre insult personalitzat. Quan passa això és que es té tanta por (no crec que sigui respecte)a perdre el partit que s'intenta ajudar al seu equip volent desestabilitzar al rival. A mí particularment em motiva i com si es tractés d'un actor de teatre o pel·lícula (aprofito avui que s'otorguen els premis Oscar's)veig que el que faig i sobretot el que fa el meu equip té un efecte sobre el públic que al final és del que es tracta, de fer gaudir al respectable d'una tarda de bon handbol i de fer aixecar passions, encara que hi han millor maneres de demostrar-ho que insultant.
Però això ja és passat i la propera setmana juguem un partit importantíssim i molt bonic de veure a priori contra les líders (Granollers) i m'agradaría fer una crida perque el pavelló jugués favorablement, però sent respectuosos amb les rivals (que també formen part del show -time), o sigui que feu una crida per tenir el màxim suport aquest DISSABTE, 03 FEBRER 2012 A LES 17.30., l'espectacle que us oferirem no us defraudarà.

Aquesta setmana m'han passat el link d'una pàgina web relacionada amb l'handbol català que és molt interessant i parla de l'handbol més proper al mateix temps que del més professional i amb la llengua del país. Visiteu-la (si voleu). http://cathandbol.totesport.cat/

S'ha sorteijat els quarts de finals de la Copa de la Reina que es disputarà a Altea del 12 al 15 d'abril i la setmana anterior es jugarà el preolímpic masculí a Alacant, aposta forta de la comunitat Valenciana per l'handbol d'elit.

La educación es cosa de todos, pero sobre todo de cada persona en su decisión de educar(se). El entrenador y su equipo. Mauro Valenciano. Ed. Paidotribo.

Carnaval,carnaval...

Amics i amigues handbolicaires, aquesta setmana hagués pogut fer la pàgina el dimecres, ja que va ser quan hem van trucar per dir que el nostre rival d'aquesta setmana no li anava gaire bé l'horari que li haviem posat i que si es podía ajornar el partit. El resultat és que aquest dimecres juguem a les 21.15h. contra el Valldoreix a Ascó. Aquest fet hem fa qüestionar la preferència de motivacions en algunes jugadores. Desconeixent si hi poden haver altres motius també és casualitat que primer fóra a l'entrenador a qui no li anava bé i després a les jugadores; en fi, crec que es pot notar el meu enfado al creure que si entre els clubs ja no respectem la feina feta, anem bé.
Per tenir la meva dosi setmanal de banqueta, avui he intentat ajudar a l'equip B que ha jugat a les 19.30 a Molins de Rei. I dic que he intentat perqué després d'anar guanyant tot el partit comodament al final hem perdut d'1, i si s'ha perdut alguna cosa té ha veure les decisions que hauré prés. Per cert les nostres jugadores (totes en edat de passar-ho bé) hauran arrivat a cel·lebrar el carnaval sobre les 23.30. Potser també hauríem d'haver-lo aplaçat!!!!!.....
En altres partits que jugavem indirectament, el Molins de Rei "A" ha perdut a la pista del Granollers també d'1, i segons fonts properes al Molins amb decisions discutibles al tram final. La Roca ha guanyat contra el Tortosa i referma a les Rocalorenques en la part alta de la classificació, al revés que el Gavà que ha perdut a la pista del Vilanova del Camí, i sembla que es desinfla, això es veurà en els següents enfrontaments que té a casa contra La Roca i el Tortosa.
En fi la competició està en un punt molt interessant sobretot per nosaltres que en els dos propers caps de setmana jugarem contra les segones i les líders respectivament i sumar algun puntet ens reforçaría molt la nostra posició.

No hi ha res millor per començar el dia que veure els instants finals d'un partit d'Asobal mentre et prepares per anar a treballar de bon matí; no sé, jo al menys hi vaig més content.
Aquesta setmana s'ha posat (en principi) la primera pedra per tenir un equip masculí d'handbol a Ascó amb varis nois del poble... ... seguiré informant.

El lanzamiento a porteria se considera como la culminación de todas las acciones técnico-tácticas, de ahí la importancia de este gesto técnico. Estudio monográfico de los jugadores de campo. Falkowski / Enríquez. Ed. Esteban Sanz.

Handbol gèlid...

Amics i amigues, el nostre esport estimat té algún petit inconvenient. I és el que en alguns pavellons quan fa fred fa molt de fred i quan fa calor t'ofegues. Avui hem anat a Sabadell i potser per l'hora o potser per les temperatures, alguns carrers i carreteres encara tenien restes de gel/neu de la nit. Menys mal que el bon joc que hem desplegat sobretot a la segona part m'ha fet entrar en calor i al mateix temps hem sumat dos punts més que ens mantenen com a terceres a la taula, 17-26. Malgrat petites lesions, estats febrils i altres malestars generals continuem tirant endavant.
Amb aquest fred he canviat una miqueta els temps i formes dels entrenaments, intento que no hi hagi gaire contacte, que no hi hagin grans aturades per donar explicacions, portar un ritme constant d'actuació i tal i com succeïr la passada setmana vaig acabar 20 minuts abans perque tot i que jugavem al contragol i contraatac les mans d'algunes jugadores estaven quasi tant fredes com el gel. Llàstima que no tinguessim una sauna perque hagués estat un fi d'entreno òptim, al menys per a mi.
La setmana que vé canvi d'horari per aprofitar el carnaval, juguem a les 16.00 a Ascó contra el Valldoreix, però no valdrà de fer el pallasso, ni ballar samba, al menys fins el final del partit.

Un equip que s'ha complicat molt la permanència és el Lleida al perdre d'un contra el Móstoles. Sincerament crec que si nosaltres no pujem de categoría (d'il·lusió que no en falti),l'any vinent es veurà un Lleida-Ascó i un Ascó-Lleida . Mentres el Castelldefels i l'Amposta han guanyat.
El Vendrell ha perdut a casa del Sant Esteve Sesrovires (invicte al seu pavelló) i el cambrils ha empatat, igual que l'Oar Gràcia de Nacional que ha jugat després de nosaltres contra els maños del Dominicos.
El nostre segon equip va perdre a casa del Castelldefels i en el partit entre el Centre EsportsTortosa i el Tarragona no he pogut esbrinar com han quedat.
En definitiva pels que han perdut setmana gèlida en tots els aspectes i pels qui hem guanyat, hem entrat en calor encara que només sigui fins que pensem en el proper partit a disputar.

La nostra capitana m'ha passat un vídeo d'uns nens fent esport que podría ser de caràcter obligat de visionat per part de molts pares que es pensen que els nens es mouen per uns números que hi ha en una paret, marcador, taula, etc...

Estic una miqueta nerviosa... al redebutar després de 10 anys sense jugar.

Jugar contra 8... ...

Handboler@s de tots els llocs, en el partit d'aquesta setmana que hem jugat contra un equip de 5, les jugadores de verd han fet un gran esforç per imposar-se al Gavà per 4 gols de diferència (25-21), tot i jugar en algunes fases contra 8... ... Pensareu que com passa sovint el vuité rival eren els àrbitres, doncs no. Aquesta vegada el vuité perill he estat JO mateix. A nivell personal de direcció de partit he estat francament malament i encara i això l'ASCÓ ha estat un EQUIP imbatible.

Us posaré tres de les meves accions que reafirmen l'encertat del títol del blog i que podriem ampliar amb un "elsentrenadorsmillorsentadetsalfonsdelabanqueta". La primera acció a la primera part, acció de superioritat guanyada per l'extrem dreta i quan la pilota entra per sota les cames de la portera rival... meeeeec, "chicharra"i temps mort demanat per mí, gol no vàlid. Segona acció a la segona meitat, espero per demanar un temps mort, ja que les jugadores ho fan molt bé i no crec necessari aturar el joc, penso, puc demanar el segon time out abans de que faltin cinc minuts pel final,donar una miqueta d'aire per encarar els decisius minuts finals i em queda la tercera cartulina verda per si les coses no van bé. Pensament bó, execució fatal. Al marcador 25:26 i ... ... deixo la cartulina damunt de la taula. M'he quedat sense temps mort per si les mosques. Meny mal que gràcies a les jugadores portavem una renda àmplia i l'han sapigut gestionar molt bé, amb una defensa compacte i uns atacs efectius, encara que atacava qui jo havia dit però no qui jo volía, i es que algunes vegades no es que no m'escoltin sino que no m'expresso bé.

El partit d'avui amb dedicatòria especial a la FINA, que de ben segur haurà fet algún moviment extra al seient del pavelló que haurà ajudat i molt a la companya que ha ocupat el seu lloc.

Seguirem a la mateixa posició que la setmana passada, però les sensacions de ben segur que són millors que fa set dies.

Una de les protagonistes de la setmana ha estat la PLÀSTIA, paraula que desconeixia i que en aquest temps ho he sentit en boca de tres persones vinculades totes a diferents esports, sense anar més lluny,de ben segur que un dels àrbitres d'ahir en deu portar una en el seu "recient" operat genoll. D'operacions voldría destacar la d'en Pasqui, entrenador del Barça Asobal que també ho ha fet per raons cardíaques igual (sense saber si es la mateixa malatía)que l'Sterbik i el Kallman, que per cert probablement es quedin sense equip l'any vinent ja que sembla que això de l'Atlético de Madrid no acaba de cuallar.

This weekend, yes we can...