dissabte, 4 de febrer del 2012

Jugar contra 8... ...

Handboler@s de tots els llocs, en el partit d'aquesta setmana que hem jugat contra un equip de 5, les jugadores de verd han fet un gran esforç per imposar-se al Gavà per 4 gols de diferència (25-21), tot i jugar en algunes fases contra 8... ... Pensareu que com passa sovint el vuité rival eren els àrbitres, doncs no. Aquesta vegada el vuité perill he estat JO mateix. A nivell personal de direcció de partit he estat francament malament i encara i això l'ASCÓ ha estat un EQUIP imbatible.



Us posaré tres de les meves accions que reafirmen l'encertat del títol del blog i que podriem ampliar amb un "elsentrenadorsmillorsentadetsalfonsdelabanqueta". La primera acció a la primera part, acció de superioritat guanyada per l'extrem dreta i quan la pilota entra per sota les cames de la portera rival... meeeeec, "chicharra"i temps mort demanat per mí, gol no vàlid. Segona acció a la segona meitat, espero per demanar un temps mort, ja que les jugadores ho fan molt bé i no crec necessari aturar el joc, penso, puc demanar el segon time out abans de que faltin cinc minuts pel final,donar una miqueta d'aire per encarar els decisius minuts finals i em queda la tercera cartulina verda per si les coses no van bé. Pensament bó, execució fatal. Al marcador 25:26 i ... ... deixo la cartulina damunt de la taula. M'he quedat sense temps mort per si les mosques. Meny mal que gràcies a les jugadores portavem una renda àmplia i l'han sapigut gestionar molt bé, amb una defensa compacte i uns atacs efectius, encara que atacava qui jo havia dit però no qui jo volía, i es que algunes vegades no es que no m'escoltin sino que no m'expresso bé.



El partit d'avui amb dedicatòria especial a la FINA, que de ben segur haurà fet algún moviment extra al seient del pavelló que haurà ajudat i molt a la companya que ha ocupat el seu lloc.




Seguirem a la mateixa posició que la setmana passada, però les sensacions de ben segur que són millors que fa set dies.




Una de les protagonistes de la setmana ha estat la PLÀSTIA, paraula que desconeixia i que en aquest temps ho he sentit en boca de tres persones vinculades totes a diferents esports, sense anar més lluny,de ben segur que un dels àrbitres d'ahir en deu portar una en el seu "recient" operat genoll. D'operacions voldría destacar la d'en Pasqui, entrenador del Barça Asobal que també ho ha fet per raons cardíaques igual (sense saber si es la mateixa malatía)que l'Sterbik i el Kallman, que per cert probablement es quedin sense equip l'any vinent ja que sembla que això de l'Atlético de Madrid no acaba de cuallar.


This weekend, yes we can...