Mare, amics i amigues em dec de fer gran. Aquest dissabte passat vam perdre de 5 a la pista del Molins de Rei (31-26), segon classificat i equip que l'anterior temporada es va guanyar el dret a jugar a la divisió de Plata però que no ho va poder fer per diners, o sigui un molt bon equip. Equip que a la primera volta el vam guanyar a casa i que llavors les del llobregat ho van atribuir a l'arbitratge cassolà. Doncs ahir a manca de 5/8 minuts i després de jugar molts minuts amb jugadores més aviat de banqueta van haver de fer sortir al camp els pesos pesats per no deixar escapar algún punt. Doncs tot i perdre els dos punts vaig sortir molt satisfet de veure com les "meves" jugadores son capaç de plantar cara fins el final als bons equips de la categoría.
L'altre handbol al qual em refereixo és el que es juga tant desde les banquetes com desde la grada. El primer en forma d'esperonar a les jugadores perque no defalleixin en cap de les accions del partit i que ens va fer entrar una i altra vegada dins el matx tot i que la renda en contra va arrivar alguns cops a 9 gols en contra. També desde la banqueta l'intent (forma part de la feina de l'entrenador)de generar dubtes als àrbitres d'algunes decisions preses, encara que ells mateixos moltes vegades i per voler donar explicacions es fiquen en uns fregats del qual no en saben sortir, però això també forma part de l'esport, el saber que en la majoría de partits com a visitant si hi ha alguna jugada dubtosa el veredicte va a favor del titular de la pista. Això no és cap crítica a la manera d'arbitrar del àrbitres del dissabte (que ho van fer força bé)ni vull insinuar que hi pot haver mala fe, senzillament i crec que fins i tot estadísticament si es tenen dubtes la majoría de vegades favoreixen als locals, siguin qui siguin i es diguin com es diguin, o sigui que ni el Molins va guanyar gràcies al àrbitres ni nosaltres tampoc a la primera volta.
També es pot saber si fas les coses bé o no tant bé, quan desde la grada (ahir darrera les banquetes)es comencen a escoltar improperis, renecs i algun que altre insult personalitzat. Quan passa això és que es té tanta por (no crec que sigui respecte)a perdre el partit que s'intenta ajudar al seu equip volent desestabilitzar al rival. A mí particularment em motiva i com si es tractés d'un actor de teatre o pel·lícula (aprofito avui que s'otorguen els premis Oscar's)veig que el que faig i sobretot el que fa el meu equip té un efecte sobre el públic que al final és del que es tracta, de fer gaudir al respectable d'una tarda de bon handbol i de fer aixecar passions, encara que hi han millor maneres de demostrar-ho que insultant.
Però això ja és passat i la propera setmana juguem un partit importantíssim i molt bonic de veure a priori contra les líders (Granollers) i m'agradaría fer una crida perque el pavelló jugués favorablement, però sent respectuosos amb les rivals (que també formen part del show -time), o sigui que feu una crida per tenir el màxim suport aquest DISSABTE, 03 FEBRER 2012 A LES 17.30., l'espectacle que us oferirem no us defraudarà.
Aquesta setmana m'han passat el link d'una pàgina web relacionada amb l'handbol català que és molt interessant i parla de l'handbol més proper al mateix temps que del més professional i amb la llengua del país. Visiteu-la (si voleu). http://cathandbol.totesport.cat/
S'ha sorteijat els quarts de finals de la Copa de la Reina que es disputarà a Altea del 12 al 15 d'abril i la setmana anterior es jugarà el preolímpic masculí a Alacant, aposta forta de la comunitat Valenciana per l'handbol d'elit.
La educación es cosa de todos, pero sobre todo de cada persona en su decisión de educar(se). El entrenador y su equipo. Mauro Valenciano. Ed. Paidotribo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada