dimecres, 21 d’octubre del 2009

Menys que un xicle a la porta d'un col·legi...

Benvolguts amics (pape, mame), això és el que ha durat la meva incursió per terres castellonenques com entrenador del Vinaròs. Per circunstàncies que feia algún temps que m'olorava el passat dilluns 19 d'octubre em van destituir en les meves funcions a l'equip. Decissió poc traumàtica tot i que inesperada (encara). Les raons de la directiva les vaig compendre facilment. Reunió amb els jugadors per explicar-lis la situació i "despedida i cierre". Ja sabeu com sóc d'optimista i de reflexiu, de tornada vaig tenir una hora per pensar en les situacions viscudes i de trucar al J.V. per si encara necessitava un entrenador. A l'entrenament del dilluns abans que em reunís amb la Directiva, els hi vaig dir als jugadors , que tot i la derrota de l'últim partit a casa contra el Benidorm (28-30), i parafraseijant al malaurat Andrés Montes (RIP), "la vida és meravellosa". Paraules que tot i la destitució cada vegada me les crec més.
Tal i com els hi vaig dir als jugadors aquests la relació ha estat intensa ja que hem estat junts 38 moments entre entrenaments i partits en un mes i mig amb una mitja de dues hores mínimes per sessió.
La crisi del 2009 m'ha afectat de ple , ja que aquest any he viscut les úniques dues destitucions com entrenador. Espero fer com els centreeuropeus i començar a sortir-ne.
A nivell esportiu deixo l'equip en vuitena posició amb 4 punts de 10 possibles.

Per la zona Catalana (ara tindré més temps per analitzar-la) victòria del Vendrell a Lliga contra el Granollers C. Bon equip el que s'ha aconseguit fer a la capital del Baix Penedés.
A la Segona Masculina derrotes del Cambrils i de l'Amposta i a la Tercera victòria del Tarragona i del Riudoms contra el Tortosa, derrota també dels nouvinguts Alcover.

No importa lo preparado que estés, porque te puedo garantizar una cosa: si estás en el río de la vida, seguramente te vas a herir con algna roca; esto no es ser negativo, és ser realista.
Anthony Robbins. del llibre Jugar en Equipo. Juan Antonio San Epifanio y Asunción Velasco. Ed. Martinez Roca.

3 comentaris:

MELDON4 ha dit...

Hostias Claudi mas dejado de piedra, no se si decir lo siento o mira mejor asi, la verdad que si que has durado poco si. Supongo que la paciencia no es algo que abunda por el mundo, pero esta destitución es algo mas que rapida no? Bueno oye que un saludo y ala a seguir dando guerra.

Unknown ha dit...

Hola Claudi si quieres que te diga la verdad me alegro ya que tu eres demasiado buen tío para la cuadrilla que tenias en vinaros,

ohlander_1 ha dit...

anims claudi, sas que tot anira perfecte... perque aixi ho has demostrat.
Cuidat i avere si et truco un dia!!

Toni Malla