Benvolguts esportistes en general i handbolístes en particular, aquest ha estat un cap de setmana ple de partits dels que s'anomenen "derbis" o "classics", partits on els rivals es juguen quelcom més que els punts en disputa.
Futbolísticament el derbi Català se l'ha endut el Barça fent-li 5 gols a l'Espanyol que tant sols n'ha fet 1. En Basket també el Barça ha guanyat al Joventut de Badalona per 83 a 63.
En handbol, la final de la Copa Asobal s'ha decantat a favor del Ciudad Real, que s'ha desfet del Barça per 34 a 31.
En l'Europeu Femení, Noruega ha guanyat la gran final vers també la selecció nordeuropea de Suècia per 25 a 20, en la final de consolació Rumania s'ha desfet de Dinamarca per 16 a 15. Tal i com vaig dir dues entrades blogaires anteriors la gran favorita era Noruega, pel joc que fan i per l'afegit de ser amfitriones, i no em vaig equivocar. Veure jugar a aquesta selecció pot treure molts prejudicis alhora de fer anàlisis de l'handbol femení, fent comparacions absurdes vers el que practiquen els homes.
Més propers han estat els partits entre l'Escola Elisabeth de Salou vers el Cambrils on han guanyat els meus ex-deixebles per 38 a 21. També es va disputar un interesantissim Amposta- Lleida de la lliga estatal Plata femenina, on les lleidatanes es van imposar per un clar 30 a 23 tot i jugar com a visitants.
I per últim dissabte es va jugar el nostre partit de Lliga Catalana. Un C.H.Tortosa - Ascó que va representar la segona part dels enfrontaments d'aquest any. El primer de fase classificatòria el vam empatar i el d'ahir el vam perdre per 22 a 19. Sens dubte la millor primera part de les noies de la Ribera d'Ebre que fent un extraòrdinari treball defensiu van saber contrarrestar el bon atac de les tortosines. L'inici de la segona part va decidir el resultat final ja que tant sols vam ser capaces de fer 2 gols en 15 minuts, fet que ens va fer jugar més precipitadament del que volíem, perdent moltes pilotes innecesàries. Al final vam poder recuperar una miqueta el bon joc i amb uns gols de contraatac guanyats per la bona defensa vam escurçar diferències, tot i que no van ser suficient.
Em va tocar de nou veure el partit desde la grada ja que el molt honorable comitè d'Apel·lació no ha tinguut prou temps amb tres setmanes per fallar a favor o en contra del recurs que vam interposar. Suposo que la justícia va igual de malament sigui civil o esportiva.
Ara toca fer balanç de la primera part de temporada i restablir objectius, analitzar l'estat de l'equip i programar la mini fase de preparació per tornar després de reis amb un to físic que ens permeti aguantar tota la segona volta.
Realment estic molt satisfet de com han acceptat i aprés la meva manera d'entendre aquest esport, i bona mostra va ser la primera part. Però no em conformo i seguiré treballant per fer un Ascó millor com equip i per intentar que totes millorin individualment, fet per altre costat que ja es nota encara que sigui poc a poc.
Agrair especialment a la Marta el fet de jugar mig lesionada tot un partit d'aquesta importancia després d'haver-ne jugat un altre 6 hores abans, mateix elogi per la Laia que ha d'entrar de mica en mica en la dinàmica sènior. Agrair a les dues supporters (Alba i Fina)que desde la grada tot i el fred van donar escalfor a l'equip, i a la Tània, la Sandra, la Liby, la Silvia, l'Ester, l'Anna, la Natàlia, la Judit , la Camí, la Noemí, la Patricia, la Marta P. encoratjar-les a seguir entrenant a fi de que en els pròxims partits ens ho passem tant bé com en aquest.
Per cert dimecres entrenament especial...
"Mi equipo se ha vaciado, se ha dejado el alma". Xavi Pascual. Roda de Premsa després de perdre la XIX copa Asobal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada